Un compromís amb Íñigo Errejón

Text complet de la meua columna "Va com va" a Ràdio Gandia corresponent a l'1 d'octubre de 2019

Esta setmana passada em va agafar molt a contrapeu la notícia del pacte de Compromís amb una força que en aquell moment encara s'anomenava Más Madrid. Per més voltes que li done no li acabe de trobar la gràcia. Es parlava que es tractava d'un pacte entre iguals, entre dues forces autonòmiques, amb l'anunci que altres forces anaven a afegir-se en breu. Ahí es trobava la primera incongruència. En un estat asimètric com és el nostre una força "regionalista" de la capital em sona prou anòmal. I si damunt es diu Más Madrid l'anomalia es converteix en amenaçant. Una força regionalista de la capital no pot més que defensar i enfortir eixa asimetria estructural, afavorida en ocasions per llei. Mal soci sembla.

De tota manera, pronte començaren a disipar-se les incògnites: la força regionalista va mutar en Más País i el candidat a president de l'Assemblea de Madrid en les darreres eleccions autonòmiques va mutar en líder i per suposat candidat a la presidència del govern o si més no a portaveu en les negociacions. El regionalisme madrileny havia esdevingut nucleo irradiador centralista, i de cop i volta Compromís s'havia convertit en errejoner, és a dir, havia pres partit en la lluita entre dos líders carismàtics madrilenys que abans eren amics i ho havia fet a més pel que sembla tindre un discurs més esmunyedís i menys esquerrà i més disposat a pactar amb el PSOE a canvi de qualsevol micanga ornamental.

Guanya Compromís convertint-se en l'aliat d'Errejon en les províncies llevantines? Jo no ho tinc clar, encara que ja han sorgit enquestes beneint la unió. Les masses errejoners van a votar Compromís sabent que votar compromís és votar Errejon? Existeixen les masses errejoners als País Valencià? I suposant que això passe... el fet que Compromís haja esdevingut gojosament amic en províncies d'un líder capitalí no li llevarà vots entre els seus votants propis menys amics de dependències i sucursalismes i que ara se senten òrfens?

La gent de Compromís insisteix que tindran autonomia i veu pròpia... Però no acaben de concretar les condicions d'eixa veu pròpia i menys encara de la seua capacitat d'autonomia de vot. Posem per cas que a Errejón li done per beneir un pacte PSOE-Ciudadanos... Tindria Compromís llibertat de vot? A més, s'estan produint vacants en les llistes una mica sospitoses (sembla que el número 2 per València va a ser una persona independent... Serà independent d'Errejón també o és una manera d'edulcorar una negociació que afecta la composició mateixa d'eixes llistes que es suposava que eren només de Compromís?

No sé. Reconec que malgrat el triomfalisme oficial, aquest pacte cada vegada em genera més dubtes... Què voleu que vos diga. Jo haguera preferit que es presentaren a soles, i continuar somniant amb una veu pròpia a Madrid amb capacitat de negociació. Jo crec que la persistència és la clau de l'èxit, i que pot ser els valencians i les valencianes alguna vegada es desenganyaran dels nostres representants per partits estatals que s'obliden que són valencians tan aviat repleguen la credencial de diputat, o fins i tot governen contra els nostres interessos, com és el cas del tristament famós José Luis Àbalos. Així, molt em tem que Compromís pot convertir-se simplement en un peó provincià de les intrigues cortesanes capitalines. I aleshores s'haurien sacrificat els principis per un dubtós càlcul electoral. I això no només seria una llàstima, sino també una altra oportunitat històrica perduda.

La foto l'he treta d'aquest tuit: https://twitter.com/guillermolrbdl/status/1175849347692552192