domingo, 6 de octubre de 2019

Fiblada i esclat

Poema publicat al Llibret de la Falla Sagrada Familia-Corea del 2019



A la memòria de Ricard Sanmartín,
a qui m'haguera agradat enviar aquest poema
perquè el publicara al Pensat i Fet.


"...ales i cants, i flors, i branques noves..."
Maria Beneyto. Pensat i Fet, 1953


Cada nit de Sant Josep esclata
en un moment concret i lluminós.
La falla s'encen, puja la flama
i la gent i la falla fan un únic cos.

Cada nit de Sant Josep tremola
la mirada que es plena de records.
Fan la llum i l'ombra una tornada
de vells somriures i de vells amors.

Cada nit de Sant Josep és nova
i és la mateixa des del fons del temps,
i som xiquets, i som els joves
i som els pares tot voltant ensems.

Cada nit de Sant Josep, espurna
i meravella de l'estiu que ve,
cada branca florida i cada fulla,
i cada ala en el vol de cada ocell.

Cada nit de Sant Josep esclata
i som poble sol i sol anhel
som guspira i som la primavera,
som terra i som solc, som les arrels.

Cada nit de Sant Josep la flama
desvetlla cendres com un dard roent
i encomana futurs com les sibil.les
per escriure amb cada mot i cada gest.

Cada nit de Sant Josep retorna,
fiblada al cor la voluntat,
la llum i el goig, la persistència,
l'alegria que ens fa ser valencians.

 La portada del Pensat i Fet del 1917 és de Lluís Beüt

No hay comentarios:

Publicar un comentario