Suntuosa i valenciana

Text de la columna Va com va emesa a Ràdio Gandia el 25 de setembre de 2018
 L'àudio complet es pot escoltar ací

Aquest cap de setmana, per una recerca acadèmica, he estat repassant els Almanaques del diari Las Provincias dels anys 30. És molt interessant per molts motius fer esta mena d'immersió en el passat. Consultar publicacions periòdiques de fa més de vuitanta anys és un vertader viatge en el temps. Es fan presents els fets i les paraules de moments llunyans, i de vegades després dóna una mena de vertígen el tornar a ser conscient del temps transcorregut i de les petjades inclements de la història que ens separen d'eixes paraules tan aparentment immediates.

I així és com em vaig trobar inespedarament amb esta joieta. Un poema publicat pel poeta Josep Maria Bayarri, tan brillant, tan vehement, com sempre, amb tota la seua mestria en el ritme i la rima, amb la seua potència, a l'Almanaque Las Provincias per al 1935. Porta per títol "Elogi de Gandia" i es presenta com una cançò  amb música del mestre Asensio. Diu així:

  

I m'ha paregut bonic dedicar-vos hui estos versos a tots els gandians i les gandianes, quan queden apenes dies perquè el Tio de la Porra traga els xiquets i les xiquetes de les escoles, i comence el temps de la festa. Gandia rep la tardor amb un esclat de festa. De la fira a les falles, amb els porrats pel mig l'hivern és apenes un parèntesi que no pot gelar l'alegria.

Les nostres festes -ho he dit moltes vegades- són sobre tot la celebració i la vivència del goig de ser poble, de ser comunitat i compartir espais i carrer. La festa és una posada en acte de la identitat col.lectiva. El que anem a celebrar els propers dies és "la joia d'estimar", l'alegria de ser gandians i gandianes, o, com és el meu cas, amb la meua vida lligada als seus carrers, a les seues aules, a estos micròfons i a la seua gent, d'estimar Gandia amb tendresa sostinguda en el temps i amb respecte profund.

Perquè és una sort que tanta gent visite la nostra ciutat, i gaudisca de les seues platges, de la seua gastronomia, de la seua bellesa plena entre la mar i la muntanya. Però també ho és tindre identitat, llengua i cultura, i estar-ne orgullosos i orgulloses i gaudir-la. I que qui la visite, la conega, i l'estime i la respecte. Què important és que "Gandia la eternal", que cantava el poeta, la de l'"àuria alegria", continue sent "suntuosa" -ho és tot l'any i més encara en Fira i Festes- però també "valenciana".

Bones festes, amigues i amics!