El motorista de la moto nova i la "marca Espanya"

Text de la columna Va com va emesa a Ràdio Gandia el 18 de setembre de 2018
L'àudio complet es pot escoltar ací.
(La foto és de www.toroenmoto.com)

Diumenge per la vesprada a un carrer de Gandia. Caminem cap al cotxe després d'un dinar familiar. Anem xarrant distrets continuant converses de sobretaula. De sobte, sentim un crit, un soroll i el començament d'un plor agut. Quan alcem la vista, un xiquet jau a terra cridant de dolor, el seu germanet acaba de creuar el carrer cap a nosaltres i s'amaga asustat darrere dels contenidors. La pilota verda que portava en les mans s'allunya lentament. La parem i acudim a tranquilitzar-lo, mentre se'ns fa clar el que ha passat.

Una moto està tombada en terra i el seu conductor s'ha incorporat cridant molt enfadat. Reny asprament a la mare del xiquet per creuar per fora del pas del peatons, reny asprament al xiquet que encara plora en terra, i torna a cridar a la mare, molt jove, que encara no ha eixit del shock i li demana perdó mentre plora suaument. Aleshores és quan el motorista ho diu. Ho diu diverses vegades i en veu alta perquè quede clar: "La moto es nueva y me la vas a pagar". En efecte, la moto sembla nova. També sembla nou el xiquet, (què tindrà, tres, quatre anys?) però l'escala de prioritats ha quedat clara. I la possibilitat d'ensanyar-se amb el feble no ha sigut desaprofitada. Una dona ha aparegut d'un bar proper i tracta de calmar la situació. Creuen a la nostra vorera on el germanet ens estava explicant el que havia passat.

El motorista de la moto nova ha trucat a la policia i uns minuts després pareix suavitzar el seu discurs. Han dut el xiquet atropellat a un banquet proper. Sembla tindre una ferida superficial, i això distendeix els ànims. Un crit que se sent des d'un balcó desvia la conversa. El focus ja no està en el xiquet ferit, sinó en els comportaments veïnals propis de la cultura dels "árabes". "Árabes", ha dit el motorista de la moto nova. Què sabrà ell de la cultura àrab, no puc evitar pensar, què sabrà ell de la delicadesa d'Al Russafí, dels versos dedicats a València per Ibn Al-Abbar amb Jaume I a les portes?. Què sabrà el motorista d'aquells "àrabs" sofisticats com Averroes que custodiaren i comentaren els textos d'Aristòtil. No. Ell el que sap és que per poc se li ratlla la moto nova, i en el seu monòleg que comença amb el mantra "yo no soy racista pero" se sent superior, i generalitza i exten dictàments d'antropologia de bar sobre la cultura dels altres des dels cims inaccessibles de la seua condició de propietari d'una moto nova.

Aquest és el moment en que s'allunyem. Després pensarem que podriem haver fet alguna cosa més  i no ens llevarem del cap les explicacions del xiquet menut oblidat de la seua pilota verda, els plors de la joveníssima mare, el genoll ferit del germanet que sembla que no val el que val una moto nova. Quina societat insolidària, masclista, xenòfoba i cruel ens està quedant. Marca Espanya, crec li diuen a això.