Setembre

-->

Text de la columna Va com va emesa a Ràdio Gandia el 4 de setembre de 2018
L'àudio complet es pot escoltar ací

Ha començat setembre. Desperta'm quan acabe setembre, cantaven els Green Day en una cançò que m'agradava molt. "Ya es septiembre y yo no voy a estar", cantaven abans Los Enemigos. Realment les vespres de la tardor estan plenes de presagis negatius. És com un més tot ell crepuscular. I la història sembla haver donat la raó a eixos presentiments. Un onze de setembre les tropes borbòniques entraren a Barcelona. Altre onze de setembre les Torres Bessones de New York queien i marcaven el principi d'un turbulent i en molts sentits retrògrad segle XXI. Un altre onze de setembre els feixistes d'Augusto Pinochet acabaven amb la democràcia i amb els somnis de llibertat i justícia del poble de Xile, i això que allà setembre no és anunci de tardor.

És de veres que aquest no sembla donar massa motius per a l'esperança. Durant l'estiu la normalització d'afirmacions i de comportaments que recorden massa el feixisme històric ha continuat: per exemple, la perspectiva de que per fi les despulles del dictador Francisco Franco deixen d'estar en un homenatge groller i kitsch de pedra dissenyat per ell mateix ha donat ocasió a que proliferaren en televisió mentides històriques i afirmacions revisionistes que a un país normal, com ara Alemanya, serien delicte.

Recomane ara com sempre la lectura de "El holocausto español", de Paul Preston, que desapassionadament però de manera implacable allunya qualsevol temptació d'equidistància. En el bàndol revoltat, en el bándol franquista, les execucions de decenes de milers de persones no foren conseqüència del caos o del descontrol sinó l'objectiu planificat i sistemàtic de la seua política de destrucció física de la disidència i del pensament lliure. Que un company d'aventures de Hitler i Mussolini estiga soterrat amb honors en un lloc de peregrinatge per als seus és simplement aberrant, i una de les marques més gràfiques de les mancances de la nostra democràcia i de les limitacions de la mitificada transició.

Però recordant dates setembrines, he recordat una efemèride hui oblidada: el 19 de setembre de 1868 va tindre lloc la Revolució que passaria a la història com "la gloriosa", la que acabà amb el regnat corrupte d'Isabel II, encetant així el primer intent seriós de construir una democràcia efectiva a l'Estat Espanyol, que acabaria com tantes coses acaben per ací, és a dir, fatal. Però, vaja: setembre pot ser també un mes de començaments i d'esperança: comença un nou curs, són vespres de la Fira i Festes i retorna el Va com va a Ràdio Gandia. No, pensant-ho bé no cal que ningú em desperte quan acabe setembre, perquè en este setembre si que vaig a estar. Si no convoquem sense voler les coses dolentes, potser arriben les bones, i ja se sap que qualsevol nit pot sortir el sol.