Llig en una crònica de Paola Ovelleiro a eldiario.es que la família Franco està buidant el Pazo de Meirás abans de lliurar-lo. I no és una mudança qualsevol: estem parlant de cinquanta camions carregats d’obres d’art, moltes d’elles d’un valor patrimonial incalculable, perquè literalment no es pot mesurar en diners, entre elles ni més ni menys que dues figures d’apòstols que estaven originalment al Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago. És curiós com la propaganda oficial del franquisme sempre representava Franco com un home sobri, un dur militar de costums quasi espartanes, mentres ell i la seua estimada esposa es dedicaven al saqueig desfermat per just dret de conquesta, que haguera dit Felip V. La història de com el Pazo de Meirás va acabar en les seues mans és exemplar, amb la seua barreja d’adulació, coacció i por. Hui els descendents del dictador genocida no només no s’avergonyeixen del seu cognom sinó que continuen gaudint dels productes de l’espoli. I no són els únics, és ben sabut: moltes fortunes actuals de gent elegantíssima i benpensant tenen el seu origen en espolis de postguerra, com entre tantes altres coses ens va contar tan bé Rafael Chirbes.
Llig també estos dies que el Campetxano anava repartint targetes black amb la família...
(L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)
No hay comentarios:
Publicar un comentario