Estos dies he estat seguint amb atenció, no exempta d’estupor, les conseqüències en diferents episodis de la sentència contra el ja exdiputat de Podemos Alberto Rodríguez. Si el fet que la paraula d’un únic policia servisca per condemnar un activista social és molt preocupant i molt il·lustratiu sobre la qualitat de la democràcia espanyola, en realitat no és res nou. Estos dies s’ha recordat molt la sentència contra els xicots d’Altsasu, i els encausats per les diverses protestes a Catalunya poden contar històries ben interessants. El fet que el condemnat haja sigut un diputat que, a més, no té res a veure amb Catalunya o el País Basc és el que el convertia en especial, encara que em tem que cada vegada menys.
De tota manera, el que m’ha preocupat encara més, m’ha semblat més greu i ha tornat a renovar la meua capacitat d’escàndol ha sigut la doble traïció que ha rebut el jove polític canari des de l’”esquerra”. Per començar, Meritxell Batet, en llevar-li la seua condició de diputat contra el criteri dels serveis jurídics del congrés, després d’un llefiscós intercanvi de cartes amb el jutge Marchena. Si encara teníem dubtes sobre l’escassa qualitat de la democràcia espanyola, és molt clarificador comprovar com de poc s’estima la presidenta del congrés l’autonomia del poder legislatiu, el respecte a la sobirania popular i, de pas, la dignitat mateixa. Sense dubte, Meritxell Batet ha demostrat ser d’eixes polítiques que obliden que ocupar un càrrec institucional és molt més que un honor i un privilegi, i que té les seues responsabilitats i també els seus riscos en la seua defensa davant una agressió o una ingerència com esta d’una altra institució poderosa i desfermada. La seua petitesa fa més gran, per exemple, Carme Forcadell.
L'article complet el podeu trobar ací
I ací el comentari en vídeo:
No hay comentarios:
Publicar un comentario