El passat dijous vaig arribar a l’estació del Nord de València a les 20.00 h aproximadament. Sabia que hi havia vaga de maquinistes, clar, i havia llegit als serveis mínims que tenia un tren a les 20.41 h (i un altre a les 21.41, i encara un altre a les 22.41), però vaig fer per arribar amb temps en previsió d’aglomeracions a les andanes. En realitat, era una previsió inútil perquè quasi de manera immediata em van informar que ja no eixiria cap tren més. Evidentment jo no era l’única persona bloquejada a l’estació. Eren molts els treballadors i les treballadores que no podien tornar a les seues cases. Al remat, vaig haver d’agafar un taxi que no em va costar barat. El divendres i esta setmana estic anant al treball en cotxe. No em fa gens de gràcia, perquè mentrestant es van esgotant els dies del meu abonament mensual que tampoc el regalen precisament. Però soc conscient també que el meu cas no és el pitjor. Em vaig poder permetre agafar un taxi fins a Sollana i tinc cotxe a la meua disposició. No és evidentment el cas de tot el món.
He llegit després a les xarxes socials a més d’un que va per la vida de teòric de la lluita obrera, i que possiblement, el més prop que ha estat d’un rodalia és mirant-lo des de la finestreta del seu cotxe recriminant-nos als qui ens queixaven de l’eliminació sobtada dels serveis mínims. I és per això que m’agradaria fer algunes consideracions.
(L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)
El vídeo amb reflexions al voltant del tema de l'article ací:
No hay comentarios:
Publicar un comentario