El passat divendres em vaig sorprendre positivament amb el comunicat amb el qual la Curva Nord anunciava la seua dissolució i per dos motius, a més. L’un, perquè es va fer públic en versió bilingüe i el seu valencià era absolutament correcte. De fet, va motivar la resposta a Twitter d’algun ultradretà astorat que no ho podia concebre. L’altre, clar, pel fet mateix de la seua dissolució: sense dubte una molt bona notícia.
Que la penya que ocupava i es feia notar en la grada jove de Mestalla desaparega no hauria de ser un motiu de satisfacció en condicions normals, però és que aquesta no era una penya normal. Va nàixer en 2011 de la fusió de la penya Gol Gran amb la penya Yomus (dues penyes molt diferents en tarannà i ideologia) i haguera pogut ser un fet molt positiu, però ja el nom escollit, Curva Nord, malgrat estar al Gol Sud, no semblava precisament un indici positiu: era evidentment un gest de complicitat amb la penya del mateix nom de l’Inter de Milà, ben coneguda per la seua ideologia ultradretana i per la seua participació en aldarulls.
I en efecte, aviat va resultar evident que la ultradreta, que ja havia hegemonitzat els Yomus poc després de la seua fundació als anys 80, ara havia hegemonitzat la nova penya...
(L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)
El vídeo amb reflexions al voltant del tema de l'article ací:
No hay comentarios:
Publicar un comentario