Des del País Valencià -i supose que també des d’altres llocs de l’Estat Espanyol- la relació imaginària amb Andalusia i la cultura andalusa ha sigut si més no complexa. La meua experiència com a professor de cultura espanyola a estudiants dels Estats Units consistia en part a tractar que distingiren la pluralitat de les cultures d’Espanya de la cultura andalusa. Quan jo vaig donar classe a un college del Midwest el meu gust pel flamenc i les sevillanes se’m suposava, amb la qual cosa em passava la vida desmarcant-me de la cultura andalusa percebuda com una cultura imposada i per tant despersonalitzadora.
Com en moltes altres coses va ser la literatura i mestres més enllà del temps com Max Aub o Miguel Hernández qui m’oferiren una visió més complexa de les coses. I bàsicament m’ensenyaren a distingir el poble andalús, que no pot ser mai el nostre enemic ni tan sols el nostre rival, dels senyorets
(L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)
No hay comentarios:
Publicar un comentario