L'antifallerisme en els temps del coronavirus

(Si voleu escoltar aquesta columna, trobareu el podcast en Soundcloud fent clic ací)

A hores d'ara no sé en què quedarà el tema aquest del coronavirus. Com jo el que sóc és filòleg no em vaig a posar a dictaminar sobre el que s'ha de fer. Confie en els professionals sanitaris que són els que tenen les dades i el criteri per decidir sobre el que cal fer i tambè sobre el que cal no fer.

El que sí he pogut comprovar és que gent amb el mateix coneixement sobre el tema que jo no es talla a l'hora de sentar càtedra. I també que el coronavirus ha permés la renovació de l'argumentari antifaller, que la veritat és que ja estava convertint-se en molt repetitiu.

És cert que ja he vist els tuits habituals que identifiquen les falles amb vandalisme. Ja ha parlat sobre aquest tema i la llunyania que mostren respecte no ja a la festa de les falles, sinó en general cap al món associatiu faller. Estos dies recordava a propòsit d'una exposició sobre les falles i la xicalla al col.legi d'arquitectes que les falles són sobretot una festa familiar, amb molt d'espai per als xiquets i les xiquetes, que recuperen el gaudi de jugar al carrer.

És cert que determinades falles han abusat de les concessions de xurreries i demés a les seues demarcacions. O han organitzat revetles que han potenciat el vessant massiu de la festa. Però això són problemes de les falles, que cal assenyalar i que cal corregir. Les falles -no em cansaré de dir-ho- no són el problema. I l'antifallerisme diví i llunyà és o classisme o desclassament, i parteix del desconeixement i del prejudici. Les falles no són vandalisme precisament perquè parteixen de l'arrelament i l'estima al barri i lliguen una comunitat viva amb el seu espai urbà.

He vist tuits i posts d'aquestos, és cert. I són cansins i repetitius. Però enguany els antifallers i antifalleres tenen un filó: el coronavirus. S'han tornat higienistes fins al cunyadisme i, experts en tota mena de matèries, com si foren tertulians de la Sexta, dictaminen que cal que les falles enguany no se celebren. Perquè ho diuen ells i elles.  ho fan, a més, amb l'habitual to condescendent, com si foren reserves de la racionalitat occidental en una ciutat de bàrbars.

Evidentment si això fos necessari, doncs s'hauriem de fer l'ànim, però seria una desgràcia i un enorme motiu de tristor. Però aquesta gent no és ni conscient de l'impacte del que està dient, econòmic, emocional, però també d'organització, quan ja estem començant la plantà. I no s'han parat a pensar en això simplement perquè ni ho poden concebre, ni ho entenen ni els interessa.

Què senyorets de dretes pensen així, que tuiters madrilenys pensen així, no em sorpren i en realitat em té igual. Però que gent suposadament d'esquerres reincidisca amb el seu antifallerisme ara revestint la seua supèrbia d'higienisme i antisèpsia em sembla fatal. Una vegada més aquesta rutinària gauche divine que li arriba justet fins i tot per a ser divine torna a mostrar una alarmant i incorregible manca d'empatia amb el seu poble.

(El cartell és un disseny de Falles Revolution)