Defendre l'alegria

Aquesta experiència que estem vivint realment no l'oblidarem mai. Impressiona pensar que exactament açò, una pandèmia vertaderament global i simultània, no s'havia produit mai, de manera que les nostres generacions són les primeres a patir-ho. El més paregut, és clar, són les epidèmies, locals però molt més mortíferes. La pesta negra, que ens queda molt remota en el temps, o el còlera, que encara va assolar les nostres terres a les acaballes del segle XIX. O l'Èbola, que sí que passava en el present, però lluny, i mai pensàvem, occidentals prepotents i adormits, que ens podria afectar a nosaltres res paregut. El cert és que no hi ha a casa nostra cap persona viva per anciana que siga que puga recordar res semblant al que ens ha tocat viure a nosaltres.

Per això em crida l'atenció estos dies a les xarxes socials quanta gent sap tot sobre el que cal fer i el que no... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)

L'àudio complet el trobareu a SoundCloud fent clic ací

(La foto prové de fallas.com)