 |
| Text de la columna Va com va emesa a Ràdio Gandia l'11 de desembre de 2018 L'àudio sencer es pot escoltar ací |
La setmana passada vaig
parlar en aquesta columna sobre política i vaig evitar dir la paraula aquesta
de tres lletres que era el nom del diccionari de llatí -i altres llengues- per
a generacions d'estudiants. Va ser una decisió conscient. Però esta setmana he
decidit dir la meua després d'algunes converses gandianes d'aquest cap de
setmana.
Em preocupa
particularment l'insistència de diversos analistes polítics i fins i tot de
gent de l'esquerra en considerar els votants d'eixe partit amb nom de
diccionari una mena de pobres persones confoses i enganyades. Fins i tot he
llegit en els darrers dies consideracions alambicades i pedants que tractaven
de convencer-nos de que en realitat no són feixistes. Em preocupa perquè crec
que redueix la contundència de la única resposta que es pot donar a eixe
fenòmen: el rebuig total, sense matiços.
A banda, el seu
programa resumit en les famoses "cent mesures urgents" és nítidament
feixista: ho són les seues afirmacions nacionalistes espanyoles, la seua xenofòbia,
la proposta de fer deportacions en massa, l'homofòbia, el masclisme... Algú em
pot dir que el neoliberalisme econòmic, la proposta de reduir o fins i tot de
suprimir els impostos no és exactament feixista, històricament parlant. Això és
de veres, però només si oblidem que aquesta combinació de liberalisme econòmic,
nacionalisme i autoritarisme ja estava present en règims com els de Pinochet o
Videla, i que el mateix desarrollisme franquista tenia ja alguna cosa d'això. Doctrina
del shock i mà dura... No em sembla precisament una cosa nova.
Però també em preocupa
perquè no sé com es pensa que eixos presumptes "enganyats" van a
eixir del seu error... No sé amb quin acostament al seu llenguatge i a la seua
visió del món es pot fer sense caure en concesions ni que siga per reconéixer
l'agenda ultra i començar a parlar del "problema de la immigració",
per exemple, o començar a cantar allò d'"aporellosoé" encara que amb
matiços.
Crec que igual seria
més lúcid considerar que eixos votants voten al partit amb nom de diccionari
perquè els agrada el que diu, perquè són xenòfobs, i masclistes, i perquè
senten que algú diu sense complexos eixes coses que a ells els agraden. Voten
fatxa, perquè voten en consciència, perquè són fatxes i sempre ho han sigut,
amb valors fatxes i visió del món excloent. El seu és un vot identitari. Per
això cal fer política contra ells. No per seduir-los, sinó contra ells. I si
algú cau del guindo i veu la llum, millor, però l'objectiu no pot ser
seduir-los, perquè no els seduirem i pel camí perdrem la nostra raó de ser. Perquè
no tot és el mateix. Perquè són enemics de la democràcia. Perquè la tolerància
amb la intolerància ens fa febles i ens allunya dels principis. I ells saben el
que volen, i no pararan fins a aconseguir-ho. I en aquest país ja sabem massa
bé del que són capaços.
La foto l'he treta de www.diariosur.es
No hay comentarios:
Publicar un comentario