miércoles, 12 de diciembre de 2018

Sobre la innocència dels votants de VOX

Text de la columna Va com va emesa a Ràdio Gandia l'11 de desembre de 2018
L'àudio sencer es pot escoltar ací




La setmana passada vaig parlar en aquesta columna sobre política i vaig evitar dir la paraula aquesta de tres lletres que era el nom del diccionari de llatí -i altres llengues- per a generacions d'estudiants. Va ser una decisió conscient. Però esta setmana he decidit dir la meua després d'algunes converses gandianes d'aquest cap de setmana.

Em preocupa particularment l'insistència de diversos analistes polítics i fins i tot de gent de l'esquerra en considerar els votants d'eixe partit amb nom de diccionari una mena de pobres persones confoses i enganyades. Fins i tot he llegit en els darrers dies consideracions alambicades i pedants que tractaven de convencer-nos de que en realitat no són feixistes. Em preocupa perquè crec que redueix la contundència de la única resposta que es pot donar a eixe fenòmen: el rebuig total, sense matiços.

A banda, el seu programa resumit en les famoses "cent mesures urgents" és nítidament feixista: ho són les seues afirmacions nacionalistes espanyoles, la seua xenofòbia, la proposta de fer deportacions en massa, l'homofòbia, el masclisme... Algú em pot dir que el neoliberalisme econòmic, la proposta de reduir o fins i tot de suprimir els impostos no és exactament feixista, històricament parlant. Això és de veres, però només si oblidem que aquesta combinació de liberalisme econòmic, nacionalisme i autoritarisme ja estava present en règims com els de Pinochet o Videla, i que el mateix desarrollisme franquista tenia ja alguna cosa d'això. Doctrina del shock i mà dura... No em sembla precisament una cosa nova.

Però també em preocupa perquè no sé com es pensa que eixos presumptes "enganyats" van a eixir del seu error... No sé amb quin acostament al seu llenguatge i a la seua visió del món es pot fer sense caure en concesions ni que siga per reconéixer l'agenda ultra i començar a parlar del "problema de la immigració", per exemple, o començar a cantar allò d'"aporellosoé" encara que amb matiços.

Crec que igual seria més lúcid considerar que eixos votants voten al partit amb nom de diccionari perquè els agrada el que diu, perquè són xenòfobs, i masclistes, i perquè senten que algú diu sense complexos eixes coses que a ells els agraden. Voten fatxa, perquè voten en consciència, perquè són fatxes i sempre ho han sigut, amb valors fatxes i visió del món excloent. El seu és un vot identitari. Per això cal fer política contra ells. No per seduir-los, sinó contra ells. I si algú cau del guindo i veu la llum, millor, però l'objectiu no pot ser seduir-los, perquè no els seduirem i pel camí perdrem la nostra raó de ser. Perquè no tot és el mateix. Perquè són enemics de la democràcia. Perquè la tolerància amb la intolerància ens fa febles i ens allunya dels principis. I ells saben el que volen, i no pararan fins a aconseguir-ho. I en aquest país ja sabem massa bé del que són capaços.

La foto l'he treta de www.diariosur.es

No hay comentarios:

Publicar un comentario