No començaré la columna amb la típica captatio benevolentiae que he vist repetida estos dies en gent que es disposava a parlar d’Eurovisió i del Festival de Benidorm. No és que siga un eurofan d’eixos, però al llarg del temps he passat nit molt divertides veient i comentant diverses edicions del festival. I, enguany, la veritat és que estava d’allò més motivat seguint les diferents candidatures. Les meues preferides eren, evidentment, Tanxugueiras per moltes raons. També a última hora li vaig trobar el punt a la proposta de Varry Brava, de manera que el pla clar per al dissabte a la nit era seguir els avatars del festival i comentar en casa i en twitter les diferents actuacions i el resultat.
No era per a menys. A més, a les xarxes hi havia una gran divisió entre els partidaris de Tanxugueiras i els de Rigoberta Bandini, que era un poc entre perifèrics i hipsters urbanites, però que a més tenien el tret comú de tindre sensibilitat feminista i la cosa havia estat d’allò més divertida. Crec que els responsables de RTVE podien estar contents. Havien aconseguit que els dies previs no es parlara d’una altra cosa.
I ves per on, que al remat ni Tanxugueiras ni Rigoberta ni cap versió del feminisme en cap to, sinó un producte en sèrie amb una dona amb nom de perfum car que balla molt bé i perreja de manera contundent mentre proclama als quatre vents que «si tengo un problema, no es monetary / yo vuelvo loquitos a todos los daddies». I clar, tota l’expectació que havien aconseguit crear es va tornar decepció i indignació....
L'article complet es pot llegir ACÍ
I el meu comentari en vídeo al voltant del tema ací:
No hay comentarios:
Publicar un comentario