Si la Covid no ho impedeix (i els madrilenys i madrilenyes ayusistes desbocats a l’estiu tampoc) sembla que a València tindrem falles a setembre. I això així dit sona una mica absurd. És com tindre nadal a abril o la cordà de Paterna al novembre. Que la màquina de fer el temps funciona malament és una cosa que ja va observar Úrsula Iguarán a Macondo i ara definitivament es confirma.
De tota manera, té sentit, almenys en part. Perquè les falles de setembre del 21 no són les falles del 21, com he vist per ahí en etiquetes d’eixes de les xarxes socials una mica desubicades. Paradoxalment són les falles del 20. Perquè el temps faller es va detindre el 10 de març de 2020, les falles d’aquell any no van trobar el seu destí a les flames i continuen emmagatzemades a la fira de València i a molts tallers d’artistes. Crec que tan aviat com siga possible eixes falles s’han de cremar, i, si les autoritats sanitàries diuen que a setembre es pot, doncs setembre és una data tan bona com qualsevol altra. Jo no crec que siga prou amb destruir-les. Una falla s’ha de cremar. Però sincerament també crec que no per celebrar unes falles sinó per tancar el cicle interromput i garantir unes falles completes i plenes el març de 2022, eixes sí falles de veres, plantades, festejades i cremades per rebre la primavera que arriba. Les falles 2021 no existeixen ni poden existir ja
(L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)
No hay comentarios:
Publicar un comentario