Crec que ja està tot dit sobre la retirada de l’avinguda a Enric Valor a Mutxamel, però no em resistic a dir la meua sobretot perquè quede constància escrita de la meua tristor i del meu escàndol. Potser siga normal venint de la dreta del nostre país, però el dia que esgotem la nostra capacitat d’escàndol i d’indignació serem com el boxejador sonat que ja no sent els colps que li continuen pegant. I no dubtem que continuaran pegant fins que ens quede una mica d’alé, així que, si més no, cal continuar fent soroll front a les seues agressions. Cap agressió sense resposta, que es deia. Ni que siga verbal.
Volia detindre’m en dos aspectes que em semblen cridaners. El primer, el fet que es substituisca el nom d’Enric Valor pel nom d’Espanya. És impressionant com la dreta assumeix que l’oposat a Enric Valor, al seu tarannà intel·lectual, a la seua estima per la terra i per la llengua és Espanya i, com, per tant, aquesta paraula, aquest significant, és incompatible amb el que representa Enric Valor.
No hi ha més Espanya que España, sembla, amb “ñ”, homogènia i homogeneitzadora, amb la seua capital colonial de canyes neoliberals i les seues colònies assimilades, aculturades i humiliades. Si s’és valencià, la manera de ser bon espanyol és renegar del que és propi, avergonyir-se, assimilar-se per complet a la cultura central i adoptar de manera sobreactuada l’agressivitat cap a les altres llengües parlades a l’Estat Espanyol.
Front a això només hi ha dues opcions...
(L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)
No hay comentarios:
Publicar un comentario