Del discurs trumpista sobre el qual Isabel Díaz Ayuso ha edificat la seua hegemonia em crida l’atenció el seu madrilenyisme que s’acosta clarament a una mena de supremacisme groller. Ser madrileny és ser lliure i cosmopolita, gaudir de museus i teatres -se suposa que a diferència de les ciutats de províncies- i només es pot comparar a ser d’altres grans capitals europees. És a dir, el seu populisme es construeix a partir de l’oposició amb la resta de l’estat, del qual es té una concepció hipercentralista i jeràrquica. La resta de comunitats autònomes són apenes subministradores de recursos i mà d’obra qualificada a la cosmòpolis castissa.
Aquesta superioritat està fonamentada en el famós dumping fiscal, però també en la seguretat que el govern central, que a hores d’ara comparteix el projecte de fer de Madrid una gran capital europea, façana moderna de l’estat for export, va a financiar-la de manera preferent. Ja sabem el que passa amb els museus o amb els transports, amb Atocha i Chamartín i amb les nostres rodalies. D’eixa manera, de fet, Madrid es converteix en una mena de capital d’un xicotet imperi, i la seua relació amb la resta de comunitats autònomes és extractiva i neocolonial.
En aquestes circumstàncies tinc curiositat per veure com s’ho faran per estrendre el trumpisme ayusista a “províncies”...
No hay comentarios:
Publicar un comentario