Hi havia una frase que els agradava molt dir als abusadors del col·legi catòlic amb pretensions on vaig fer el BUP i el COU. L’amollaven en qualsevol context, i precisament el fet de ser inesperada la feia més efectiva: “Aquí sobra uno”… Era eixa broma del fort que no saps mai si és una broma perquè en el fons en cap cas ho és. De vegades ho deien mirant algú en concret. O fins i tot podien afegir un nom, o millor, un cognom, que és com ens anomenàvem uns a altres per imitació del que feien els professors en general i els retors -els germans de La Salle- en particular: “Peris, aquí sobra uno”, posem per exemple. De vegades la broma simplement acabava. Era prou amb sentir-se fort i superior i gaudir de la humiliació i de la incomoditat del que sobrava. Altres vegades l’al·ludit -o qui es donava per al·ludit- protestava i podia ser pitjor, perquè normalment es trobava sol en la protesta. Altres vegades, l’al·ludit -o qui es donava per al·ludit- simplement se n’anava.
En veure l’altre dia l’actitud de Rocio Monasterio...
I la versió en àudio la trobareu ací:
No hay comentarios:
Publicar un comentario