Entre les referències a les falles que apareixen a l’obra de Max Aub recorde ara una molt concreta. Apareix a Campo de sangre, la segona novel·la del cicle que acabarà per anomenar El laberinto mágico. Un dels personatges habituals, Paulino Cuartero, s’ha vist sorprés a la ciutat de Barcelona pel terrible bombardeig feixista del 18 de març de 1938 i es refugia a una estació del metro. Amb els ulls tancats, mentre sent la remor sorda de les explosions fora i la seua vibració, “se revé niño”. És justament aleshores quan sent, entre la multitud refugiada junt a ell, un valencià que pregunta amb ironia i amargura: “¿dónde están los buñuelos?” Aleshores, el narrador omniscient, com fa moltes vegades, trasllada la seua focalització a aquell anònim company de bombardeig que per un moment presta els seus records i el seu imaginari a aquell enorme fresc coral de la guerra civil. Els lectors i lectores valencians sospitem que alguna cosa hi ha també dels records i de l’imaginari del mateix Max Aub.
Aquell valencià d’una estació de metro de Barcelona en un 18 de març sense falles "en un solo cerrar de ojos vuelve a ver los buñuelos, hinchados, cuscurrosos, redondos, lucientes”. I, a partir d’aquesta paraula que convoca una sensació... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)
No hay comentarios:
Publicar un comentario