Davall de la platja capitalista està la platja

Text de la columna Va com va que va ser emesa per Ràdio Gandia el 25 de juny de 2019
Es pot escoltat l'àudio fent clic ací

L'altre dia vaig sentirque havia aparegut a les costes de Gandia una balena morta. Les fotos i el relat em van sobtar. Realment sé molt poc sobre balenes. Fa uns anys vaig anar a veure la que hi ha a l’Oceanogràfic de València i recorde que em va impressionar: vaig descobrir que les balenes tenen cara i que poden expressives i tot. Supose que és perquè són mamífers, perquè no tenen eixe aire indiferent, entre reflexiu i mineral, dels peixos. També em va fer una mica de pena. Per molt gran que siga i per molts litres d'aigua que tinga l'Oceanogràfic no deixa de ser una gran peixera. I no tan gran, a més, pensant en el tamany de l'animal i en de la mar. Tot plegat em va fer pensar en l'axolotl, el conte de Julio Cortázar i que encara sembla més fàcil transmigrar a la consciència d'una balena que al xicotet i llatinomericà peixet abissal tancat al Jardin des Plantes de Paris.

Vinc a dir açò perquè no sé per què va morir aquella balena, i si l'ésser humà ha tingut a veure. En qualsevol cas l'aparició d'aquesta balena ens ha recordat de manera molt gràfica que el mar no és una atracció d'un parc temàtic, un lloc de vacances per a la gent de la ciutat, sinó que és natura. Els humans tendim a creure'ns el centre de l'univers i a pensar que tot existeix perquè nosaltres li donem una utilitat i li'n posem un preu. Aquesta balena viatjava absolutament aliena a l'operació eixida i al calendari festiu madrileny. El mar no era per a ella un lloc per pegar-se un banyet i fer-se unes cervesetes pensant en el bufet de l'hotel i anar després a ballar reggaeton a la disco.

Fa molts anys vaig sentir a un biòleg que recordava als estudiants que la platja no és un solàrium sinó un ecosistema. Em sembla una frase brillant. Ni és un solàrium ni és un resort amb un balneari d'aigua marina. A Gandia malgrat la depredació immobiliària que va patir una part de la seua costa encara conserva la màgia de l'Auir. També el Parc de Sant Pere, per cert. Ambdues coses van ser el resultat de la mobilització veïnal i de l'acció de la societat civil. El poble salva el poble, ja sabeu. I el poble salva la natura quan estima la terra.

Totes eixes coses he pensat en sentir la troballa de la balena varada a la costa de Gandia. Potser no siga una víctima del plàstic, de la contaminació, dels vessaments incontrol.lats. Potser siga només una balena que va morir perquè la natura és cruel i la mar expulsa les seues deixalles. Però en qualsevol cas ens recorda que la natura ens envolta i que no és ja que davall de les llambordes del carrer està la platja, com deien els revoltats de maig del 68, sinó que davall de la nostra platja capitalista està la platja. I la mar. Cuidem la natura. Respectem-la i deixem-la ser. Perquè també nosaltres en som part. Si acabem amb ella acabarem també amb nosaltres. 

La foto prové de cadenaser.com