Una altra victòria de la llum

Text de la meua columna Va com va emesa per Ràdio Gandia l'11 de juny de 2019
L'àudio es pot escoltar fent clic ací

Aquest cap de setmana submergit entre exàmens he tingut temps per llegir un article de l'intel.lectual italià Enzo Traverso sobre la relació epistolar que mantingueren Theodor Adorno i Walter Benjamin, amb tantes coses en comú i tan diferents.

Benjamin és un autor que m'atrau des de fa molt de temps, des que un entranyable professor meu, Juan Miguel Company, un dels homes més savis que he conegut, me'l descubrira en els anys de la facultat. M'interessa la seua lucidesa però també el seu apassionament, el component mític que arrabassa els seus escrits, les potents imatges que ens expliquen i ens diuen, com ara eixe àngel de la història que avança d'esquenes i no pot veure més que runes. I em commou també el seu final a Portbou buscant la llibertat, una mort paralel.la a la d'Antònio Machado a Cotlliure uns mesos abans. Les dos escriuen la mtijanit del segle, per emprar una afortunada imatge molt benjaminiana de Traverso.

D'eixe article extrac una frase: "El desvanecimiento de la memoria en las sociedades modernas seguía de manera coherente a un proceso desplegado bajo el signo de la dominación". És un bon resum: l'oblit ens lliura inermes a les submissions, ens fa conformistes amb les injustícies, perquè es perceben com si foren accidents naturals, i no conseqüència de sistemes creats per l'ésser humà per garantir i legitimar la injustícia,.

L'oblit ens fa creure que els nostres drets són concesions gracioses del poder i no van ser arrencats pels nostres avantpassats. L'oblit ens fa febles, sense identitat. L'oblit naturalitza la versió de la història dels poderosos, i ens carrega de culpes, a nosaltres. I se'ns obliden les cendres de Xàtiva, i el "derecho de conquista", la Nueva Planta que va legitimar el bandejament dels nostres furs i de la nostra llengua, els maulets penjats dels arbres del vell regne.

L'oblit ens fa oblidar el bombardeig d'Alacant un dia de mercat del 38, el port d'Alacant el març del 39, el camp dels ametlers a Albatera, el fosc paredón de Paterna, l'ofici permanent a la memòria de Peset Aleixandre per Vicent Andrés Estellés, sen tell i sent els afussellats i afussellades de la repressió, també dels 62 afusellats al cementeri de Gandia i que estos dies una associació necessària vol recordar i reintegrar a la nostra genealogia.

L'oblit ens fa desconéixer la fúria dels vencedors contra els qui somniaren una societat més lliure i més justa i va ser un fossar comú tot el que trobaren. L'oblit ens fa ignorar d'on prové la legitimitat del nostre cap de l'estat hereditari. L'oblit acaba l'obra dels botxins i ens priva de la memòria dels somnis derrotats, que ha de ser llavor de futur.

"Cada línea que aconseguim publicar hui -va escriure també Walter Benjamin- és una victòria arrencada als poders de les tenebres". M'agrada pensar que la memòria d'eixes xicotetes victòries és hui una altra victòria de la llum.