Sobre homes, professors i la vaga del 8 de març

Text de la meua columna Va com va emesa per Ràdio Gandia el 5 de març de 2019.
L'àudio es pot escoltar ací

Tornem a estar en la setmana del 8 de març i, per segon any consecutiu, s'anuncia una vaga feminista. És cert que fer vagues en dates simbòliques amb objectius molt genèrics corre el risc de ritualitzar-se i acabar ser integrat pel sistema. L'anunci de que la reina Letizia, dona representant d'una institució anacrònica entre altres molts motius per la manera com fa prevaldre el dret dels homes per davant del de les dones és un signe preocupant en eixe sentit.

Tanmateix és de veres que el feminisme és ara per ara, i deixant a banda el cas de Catalunya, l'únic subjete polític col.lectiu capaç de produir inquietud als poders establerts, i el furibund antifeminisme de la ultradreta n'és una bona prova. Hui podem dir que no està neutralitzat, sinó més bé al contrari, té una gran capacitat de revulsió i de mobilització social. Per això respecte la vaga feminista del proper divendres.

Ara bé. Tinc molt clar que sóc un home i per tant no vaig a dir-li a les dones el que han de fer o deixar de fer. M'interessa molt eixe moviment social i té tota la meua solidaritat, però cal ser conscient que el nostre lloc en eixe moviment és eixe, el de la solidaritat. No ens correspon protagonisme. No ens hem de sentir amenaçats -qui s'ho senta pot preguntar-se perquè, si es tracta d'aferrar-se a privilegis o d'un masclisme barroer i primari- però tampoc hem de caure en la temptació o en la inèrcia del paternalisme.

Quin ha de ser per tant el nostre paper en la vaga? Facilitar que les companyes que vulguen fer-la la facen. Però crec que no ens correspon fer-la nosaltres mateixos. L'objectiu és visibilitzar el lloc que les dones ocupen en la nostra societat, en els llocs de treball i en les llars. Participar nosaltres distorsiona el resultat. Cal que es note que les coses no poden funcionar sense elles colze a colze amb nosaltres.

Jo tinc una classe a la facultat de filologia divendres per la vesprada. L'altre dia una estudiant em preguntà si hi havia vaga i em va possar en un compromís, perquè no sóc jo qui ha de prendre eixa decisió. Li ho vaig dir, i li vaig recomanar que feren una assemblea a la classe i ho decidiren per majoria. També vaig pujar a l'aula virtual, l'enllaç a la pàgina web de la comissió 8 de març. Sent que fins i tot vaig fer una mica massa. Però també soc conscient que cal orientar als i les estudiants en eines tan fonamentals i tan increiblement perdudes en esta etapa post 15M com l'assemblea. Espere que ho debatisquen i finalment no vinga cap estudiant a classe. Si venen xics parlarem d'estes coses. De què podem fer nosaltres per ser companys, per repensar la masculinitat, per combatre el masclisme dels homes. També el que nosaltres tinguem de masclisme. Eixa és exactament la nostra tasca. I és ben important.