...I amb el somriure, la revolta (antifeixista)

Text de la meua columna Va com va emesa per Ràdio Gandia el 12 de març de 2019.
L'àudio es pot sentir ací

El dissabte passat vaig participar al col.loqui "Feixisme i falles" organitzat per la gent de la Falla Popular i Combativa La Delicà al Casal Popular el Cabasset. Vaig tindre ocasió de fer una de les coses que més m'agraden: parlar de falles, i de com d'importants són per a la nostra cultura i per a la nostra societat. La meua intervenció portava per títol "El feixisme i les falles, una llarga relació" i tractava d'explicar les arrels històriques d'aquesta relació i com malgrat tot, les falles continuen sent cultura popular, valenciana i viva. El feixisme va entendre la seua importància, i per això les va tractar d'hegemonitzar, però al remat les falles són del poble i seran el que nosaltres fem d'elles o el que deixem que facen amb elles. Ser conscients de la història ens permetrà fer que no es repetisca i que el feixisme traga les seues urpes per sempre més de la nostra festa major, de la festa que les classes populars de molts pobles i ciutats dels nostre País han escollit com la seua festa major. La imatge l'altre dia de la fallera major de València, Marina Civera, alçant el puny amb un mocador violeta el dia de la dona em va emocionar, per icònica i per ser una mostra de com les falles ja estan tornant a ser contemporànies de la societat valenciana, a bategar amb ella.

El col.loqui del dissabte em va permetre a més tornar a comprovar la vitalitat de la societat civil gandiana. El mateix casal popular El Cabasset, amb la Falla La Delicà i la Fira de Gandia Autogestionada és una bona mostra de com es pot fer activisme i cultura, de com fer realitat en xicotets espais altres formes de funcionar, xicotetes utopies vivents, i de com fer-ho amb alegria i sensibilitat. Amb el somriure -i el treball constant- la revolta. Espais com el cabasset són llavor de llibertat i prova de que altra societat és possible.

A més vaig tindre ocasió de conéixer la tasca que duen a terme els xicons i xicones de CaSaforaui, a Beniopa. Ja els seguia a les xarxes socials, però sentir-los va ser una d'eixes experiències que et retornen l'esperança en el génere humà: per la naturalitat amb la que transpuaven generositat, per com de clares tenien les idees, per com les ideologies d'esquerres, la lluita per un món millor, per la justícia social i la llibertat, es tradueixen en accions locals, constants, i decidides, posant en contacte la gent amb la gent, fent barri, fent xarxes, i també ells i elles amb alegria i amb sensibilitat.

Podrà tornar el feixisme però no podrà amb estos espais, amb un poble alegre i combatiu, que deia el poeta. Definitivament, amb el somriure, la revolta. I aleshores no passaran. Esta vegada no. Per ací no.