Contra Halloween

Text de la columna Va com va emesa a Ràdio Gandia el 30 d'octubre de 2018
L'àudio complet es pot escoltar ací

Hui és 31 d'octubre, és a dir, la vespra de Tots Sants, o el que és el mateix per a molta gent, Halloween. I com és vespra de festiu el nostres carrers s'ompliran de gent disfressada de Monstre de Frankenstein, de Dracula o de bruixa. En principi no tinc res contra la importació de festes. Fa un parell de setmanes celebràrem a la falla la Oktoberfest i s'ho passàrem d'allò més bé menjant frankfurt i bevent cervesa alemanya. Al cap i a la fi les festes s'integren en la mesura en que encaixen en gustos locals i són redefinides per acabar d'encaixar. Les fogueres d'Alacant, per posar un exemple molt evident, no deixen de ser una festa duta tal qual des de València i hui en dia ben alacantines que són i amb trets propis que les fan inconfusibles.

El mateix passa amb Halloween. També l'adaptem. Una cosa que els crida l'atenció als meus estudiants nord-americans és que ací tot el món és disfressa de coses de les que allà només es disfressen els xiquets. És a dir, la gent creu que està fent el mateix que fa el model, però en realitat el re-interpreta. I de fet crec que Halloween correspon a tendències profundes de la nostra societat.

No fa tants anys, per exemple, encara podiem vetlar els éssers estimats a casa quan morien. El cadàver era acompanyat i despedit des del mateix lloc on havia viscut. Per això també era habitual creuar-se amb seguicis fúnebres que anaven des de qualsevol lloc del poble o de la ciutat cap a l'església. Hui amaguem la mort, la portem a tanatoris que es troben a les afores de la ciutat i d'esquenes a ella, com si per no veure la mort la gent ja no s'anara a morir. El dia de Tots Sants amb la visita ritual al cementeri era una prova més de la naturalitat amb la qual la societat convivia amb la idea de la mort, amb els buits que deixa en la societat i en les famílies. Fins i tot diria que l'animació que es respirava -que encara es respira- als cementeris eixe dia és un saludable exercici de vida arrelada en la consciència de la temporalitat.

Disfressar-se de mòmia o de zombie i agafar una castanya la vespra de tots sants és tot el contrari d'això. És carnavalitzar la mort per no mirar-la a la cara. Atordir-se i fingir que al remat tot és un joc, com una pel.lícula d'horror que mirar pegant crits i menjant roses. I de pas donar l'esquena als qui ens precediren i amb qui tenim el deute del record. El pitjor de Halloween no és que siga una importació de la cultura dominant, un plegar-se a l'imperialisme cultural dels Estats Units fent nostres les seues tradicions. El pitjor és això, que ens allunya de nosaltres mateixos, i dels nostres avantpassats, ens desarrela profundament i revela una certa malaltia social, una mena de neurosi. Només morim del tot quan ens obliden. No hauriem d'accelerar eixa segona i definitiva mort.

(La foto l'he treta de valenciasecreta.com)