La setmana passada ens va sobtar el nomenament d’Antonio Miguel Carmona, prominent membre del PSOE, candidat a l’alcaldia de Madrid a les eleccions de 2015, com a vicepresident d’Iberdrola. I això quan les companyies elèctriques estan fent l’agost mes rere mes com a conseqüència d’uns inescrutables algoritmes fets a la mesura de la seua cobdícia i després que l’inventor de l’inigualable lema electoral «pim pam propuesta» -no sé per què tinc tan bona memòria per a coses tan inútils- es destacara en la defensa aferrissada de les elèctriques en els programes als quals impartia la seua poc contrastada saviesa. Aquestes martingales resulten molt castisses, en general. L’IBEX-35 actualitza la vella societat oligàrquica i les prebendes clientelars als prohoms. Un poc més i el fan marqués.
També sabérem en un altre prodigiós raonament judicial ad hoc que la fiscalia de l’estat havia conclòs que no hi ha cap motiu per imputar judicialment el rei emèrit més campetxano de la història. A banda d’altres raonaments alambicats, m’impressiona la naturalitat amb la qual s’assumeix que la inimputabilitat del rei, que té ja tela marinera com a concepte en un estat on se’ls ompli la boca dient allò que tots som iguals davant la llei, cobreix qualsevol cosa que haja pogut fer. És a dir, no només coses que tinguen a veure amb l’exercici del seu càrrec, sinó qualsevol delicte que haja pogut cometre. Podria haver-se menjat un nadó cru davant de les pantalles i seria inimputable. Podria haver llançant una actriu pel balcó amb resultat de mort, per posar un exemple, i seria inimputable. Si això no és ancien regime en estat pur, no sé jo ja.
