Un dels mantres que solc repetir és que a l’estat espanyol -a la monarquia espanyola- amb els avatars del nostre segle XIX i el fracàs dels tres intents profundament democratitzadors (1808, 1820-1823 i 1868-1874) l’alta burgesia, les classes dominants, l’oligarquia, es van empeltar d’ideologia nobiliària. No podia ser d’una altra manera si pensem que l’estat venia del reforçament nobiliari dels segles anteriors. L’història moderna de l’estat comença amb la derrota de les Germanies i de les Comunidades i ser el braç armat del catolicisme i del papat havia sigut també ser el braç armat del vell món de la noblesa i dels privilegis de naixement. Un rep i mereix per qui és i no pel que fa. I això, és clar, no només es mantenia a les classes dirigents, sinó que pregnava la societat sencera. Com sabem, a més, al segle XX encara hauríem d’afegir un altre fracàs, el de 1931-1939, reprimit a sang i foc per bloquejar qualsevol intent vertader de canviar aquest estat de coses. Dios, patria y rey (o, en el seu defecte, caudillo).
Això té conseqüències quotidianes absolutament naturalitzades: que el model de ric siga el rendista, per exemple, com ens recorden habitualment els anuncis de loteries diverses. Però també d’altres que tenen a veure amb la naturalesa mateixa del poder i amb el seu exercici. I amb l’assumpte aquest dels fraus d’alguns per vacunar-se abans d’hora hem tingut un altre exemple excel·lent...
(L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)
No hay comentarios:
Publicar un comentario