martes, 8 de septiembre de 2020

Haurem de tornar a escola



Esta és la setmana en la qual els xiquets i les xiquetes del País Valencià estan tornant a l’escola. Molt s’ha parlat -i és de veres- de com d’important és la formació presencial, en tots els nivells -la setmana que ve tornarem a classe a la Universitat- però més encara si cap en l’ensenyament primari i secundari: com a factor anivellador de les diferències socials, com a element socialitzador, com a construcció d’una xicoteta comunitat d’aprenentatge i formació. Per tant, cal tornar a escola. No podem estar més temps amb una formació telemàtica solitària que a més reforça les diferències de classe.

 

És evident també que la pandèmia encara no ha acabat, i que cal extremar les precaucions i desenvolupar els protocols adients. Per començar, una boníssima notícia és el descens de les ràtios. Abans s’havia d’haver fet i sense pandèmia. Esperem que quan tot açò passe el número d’estudiants per aula no torne als nivells anteriors.

 

També una boníssima notícia és que el País Valencià està a l’avantguarda de la gestió i de la planificació. Això cal agrair-lo -és clar- al conseller Marzà, però també als equips directius de les escoles i instituts de l’ensenyament públic, als professors i les professores, per la seua implicació, pel seu treball, que ho ha fet possible, que ho està fent possible. La tasca no va a ser fàcil. Hi haurà períodes tranquils i moments crítics. Però l’equip humà està, i els objectius estan clars i també com fer-los possibles. Cal, per tant, confiar en els nostres professors i les nostres professores.

 

Per això crec que cal fer una crida a la tranquil·litat. He vist massa alarmisme en les xarxes socials, i irresponsables peticions de docència telemàtica generalitzada. En aquest món virtualitzat qualsevol es considera legitimat per emetre dictàmens taxatius sense cap més prova que la seua contundència amparada a sovint per un nom fals, sense cap més argument que l’asertivitat sintètica i buida.


Aquesta tendència a més s’agreuja degut al madridcentrisme asfixiant dels mitjans de comunicació estatals. Isabel Díaz Ayuso és probablement   (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)

No hay comentarios:

Publicar un comentario