El dia 24 d’agost de 1977, de matinada, una xicona de 18 anys va caure des del balcó d’un quart pis a la ciutat de Madrid. Se suposava que estava a soles en el seu apartament i que havia caigut accidentalment mentre regava les plantes. Una mort absurda aleshores, d’eixes que ens recorden com de casual és de vegades el fet de seguir amb vida.
Aquella xicona es deia Sandra Mozarowski i era ben coneguda en aquella Espanya de la Transició. Era una actriu joveníssima habitual de les pel·lícules del destape, i havia aparegut fins i tot en algunes de certa rellevància per entendre el cinema i la societat d’aquells anys, particularment Hasta que el matrimonio nos separe (Pedro Lazaga, 1977). Per eixir, fins i tot havia eixit en un episodi de la mítica série Curro Jiménez. L’acabe de veure en un clip a youtube: és una bellesa setentista, amb els cabells llargs i lleument ondulats i la càmera s’entreté en els seus ulls, el primer que ha esmentat José Maria Íñigo en donar pas a l’entrevista. M’ha cridat l’atenció la seua veu, juvenil però lleugerament greu, i ferma, contrastant amb la dolçor del rostre i la suavitat de la mirada.
Eixa dona és la que va caure des del balcó d’un quart pis. La premsa, clar, en va parlar. Era una notícia d’impacte. He vist un reportatge d’una revista del cor que la mostrava sentada en la terrassa de la qual va caure. “A Sandra le gustaba mucho estar en la terraza de su casa”, diu. Estes actrius de destape i les seues vides desordenades… Potser estava borratxa. Potser. O potser no.
Després es digueren altres coses. Per exemple que frequentava un club d’alterne, com es deia aleshores, d’alt standing, propietat de Paco Martínez Soria. I és que la ciutat sí que era per a ell. I també es va dir que havia conegut el rei Joan Carles I... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)
La foto de Sandra Mozarowski l'he treta d'aquest article:
https://www.losreplicantes.com/articulos/sandra-mozarowsky-suicidio-amiga-rey-don-juan-carlos/
No hay comentarios:
Publicar un comentario