martes, 7 de julio de 2020

El Casal España Arena i l’amor d’amo (aigua en cistella)

 
Després de molt de temps venent que el nou pavelló construit per Juan Roig anava a ser una instal·lació captdavantera, moderníssima i plena de glamour per a desfer totes les expectatives amb el nom més caspós imaginable: “Casal España Arena” sembla una broma, o la versió macro del local social d’un partit d’ultradreta.

El fet em sembla molt més que una anècdota. En primer lloc, per la manera barroera com aquest benemèrit empresari ha sortejat -per no dir enganyat- les autoritats municipals. S’insisteix molt a dir que els diners són seus, però a sovint els exègetes del mecenes obliden que l’Ajuntament de València cedeix terreny públic, amb la qual cosa també posa capital. Retindre el nom fins signar el conveni és una jugada lletja i em puc imaginar l’il·lustre pròcer celebrant amb els seus amigots -aquells amb els quals va coincidir per casualitat un dia de manifa feixista a l’Albereda, per exemple- la cara que se’ls hauria quedat als rojos i separatistes en haver d’empassar-se el mot Espanya. Juan Roig amb la seua cultura del esfuerzo fa i desfà al nostre país i sembla que les autoritats estan resignades a fer-li seguidisme i a patir els menyspreus que el prohom tinga a bé fer-los.

Això em sembla penós. Però el que és encara més greu és el provincianisme de la burgesia valenciana... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)


No hay comentarios:

Publicar un comentario