jueves, 27 de febrero de 2014

L'Associació d'Estudis Fallers l'any que tancaren Canal 9

Aquest és el text íntegre de les paraules que vaig llegir ahir al Casal de la Falla Na Jordana com a president de l'Associació d'Estudis Fallers durant l'acte de presentació del número 19 de la Revista d'Estudis Fallers. Faig un repàs a l'exercici i parle d'alguns temes que em semblen interessants, com els efectes sobre el valencià del tancament de Canal 9 i l'actitud de Junta Central Fallera sobre el valor patrimonial de les falles i la seua manera de celebrar el 75 aniversari...

______________________________

Enguany tinc l'ocasió per segona vegada de dirigir-me a vosaltres com a president de l'Associació d'Estudis Fallers, i torna a ser per a mí un moment molt especial. Una vegada més ho faig al casal d'aquesta falla amiga de Na Jordana, a la falla més gran del meu estimat Barri del Carme: eixa falla que mirava amb enveja des de fora en les falles remotes de la infantesa, la comissió que plantava la inversemblant falla gegantina que desbordava la placeta del Centenar de la Ploma (la placeta del faller Pere Borrego i Galindo).

La vida dona de vegades compliment als somnis, i si aquell xiquet (aquell preadolescent, que diria el meu fill Martí, ací present) que mirava bocabadat l'enorme arlequí dels signes del Zodíac, o abans encara el dimoni aquell de la guerra que va tombar, o, encara abans, un carrusel que girava de veres  eixe sí plantat en la placeta, si a aquell xiquet li hagueren dit que passat el temps tindria ocasió de parlar com a president de l'Adef en aquest casal, jugant a més de local, haguera sigut molt feliç.

Amb eixa il.lusió intacta, recupere el xiquet que vaig ser -les falles, com saben els companys de l'Adef, com alguna vegada ha escrit Gil Manuel Hernández, sempre ens parlen de la infantesa, sempre són imatge d'aquelles falles perfectes perdudes, per això ens diuen, per això generen aquesta identificació, aquesta estima, aquest sentiment profund de que són part de nosaltres- i em sé complint un somni, ací, al meu barri, amb la meua gent. Moltes gràcies, amics de Na Jordana, per deixar-nos sentir-nos a casa a la vostra casa.

Ser president de l'Adef no sé si haguera segut un somni d'aquell xiquet. Potser sí, coleccionista de Turistas falleros i llibrets com era. I és divertit imaginar on estaven, què feien, en altres llocs de València els companys de hui de l'adef, xiquets que somniaven falles, que vivien plenament en aquells dies de març perfectes. Crec que això és el que ens uneix. Ningú pot entendre a un membre de l'Adef tan bé com un altre membre de l'Adef: la mateixa passió, la mateixa consciència de la pròpia excentricitat.

Els membres de l'adef, els adefesis, som companys de somnis i d'il.lusions, d'afeccions i d'afectes. Som amics i companys, i per això les nostres iniciatives són vertaderes iniciatives col.lectives. En cap lloc he trobat aquesta generositat, aquest goig pel treball de l'equip. Ser president de l'adef. és ser portaveu d'un grup d'iguals, d'un grup solidari d'apassionats per les falles, i per aquesta nostra estimada, de vegades trista, entranyable, resplendent i blava ciutat de València. L'adef és el millor de l'esperit faller al servei d'una tasca seriosa. I aquesta Revista d'Estudis Fallers de la qual hui presentem  el seu número 19, coordinat pel company Pepe Martínez Tormo, és un exemple perfecte. És una publicació rigorosa, que any rere any incrementa la bibliografia acadèmica i de divulgació sobre la nostra festa, tantes vegades tractada des d'una coentor temperamental que desllueix allò que preten ensalçar. Precisament perqué estimem la festa, perquè sabem de la seua importància i del seu potencial en el teixit associatiu de la nostra ciutat, del lloc central que ocupa en la seua cultura popular, és que volem estudiar-la, reflexionar al seu voltant, documentar-la, historiar-la.  Cada número de la nostra revista, cada esdeveniment i iniciativa cultural, és un granet més de sorra en aquest ambiciós projecte que cada any renovem amb humilitat.

És cert, però que mai estem a soles en aquest camí. Enguany hem tornat a trobar-nos amb comissions falleres amigues, amb institucions falleres que comparteixen amb nosaltres una mateixa idea del que és important. Per això, aquesta tasca d'investigació l'hem complementada amb la col.laboració en projectes culturals de comissions i institucions falleres. Així, hem continuat participant en la Plataforma Premi de les Lletres Falleres, amb la falla La Malva, d'Alzira, amb la falla el Mocador de Sagunt, amb l'associació Premi Iaraní, amb la Federació de Falles de Gandia i l'Ajuntament de Benirredrà, amb la Falla Na Jordana, amb l'Associació d'Amics del Mestre Ortifus i la Plataforma Malalt de Falles. I hem tornat a convocar el Premi Soler i Godes al millor article d'un llibret de falla de la comarca de l'Horta, del qual esta nit coneixerem el seu guanyador.

Pel mateix motiu, hem participat en la Mostra de Llibrets de Falla a Gandia, organitzada per la Federació de Falles de Gandia o en la setmana cultural de la Falla Pere Cabanes-Joan XXIII. La investigació i la reflexió poden combinar-se amb la participació en iniciatives culturals dins de la festa, en potenciar aspectes que són fonamentals per a la nostra societat i per a la nostra pròpia pervivència com a poble, com ara el conreu de la literatura en la nostra llengua. Fer cultura fallera és fer cultura en valencià: poesia satírica, poesia lírica, articles d'investigació, assajos: valencià en tota la diversitat de registres i usos d'una llengua viva al segle XXI.

I precisament a la importància que històricament tingueren els llibrets de falla en la consolidació d'un camp cultural en valencià, al seu paper fonamental en la supervivència de la llengua i dels seus usos escrits, hem dedicat el que ha segut el nostre principal projecte de l'exercici, l'Exposició sobre la història del llibret que el proper dia 13 de març inaugurem al Centre del Carme, i en la qual hem aconseguit implicar diverses institucions, fins i tot l'esmunyedissa conselleria de cultura de la Generalitat Valenciana. Vos esperem a tots.

Si aquesta tasca de memòria és sempre important, més ho és en el context actual de retrocés sense precedents en democràcia de la presència del valencià en els àmbits públics. El tancament de la Ràdio i la Televisió Públiques valencianes ha sigut en aquest sentit una notícia terrible de conseqüències quasi inabastables. La nostra televisió pública ja mai podrà arribar a ser l'eina que la nostra societat demanava, el punt de trobada d'una opinió pública informada i diversa,  el canal d'expressió en valencià de la societat valenciana. Les falles, com a manifestació social i cultural, patiràn els efectes d'aquesta mancança. La llengua, absent dels mitjans de comunicació de masses, pot avançar inexorable cap a la seua minorització, potser definitiva, en un procés agreujat a més per l'acosament i el setge a que ha estat sotmesa en les darreres setmanes l'Acadèmia Valencia de la Llengua.

Per això, més que mai, quan les institucions ens fallen, és la societat civil la que ha de prendre la iniciativa. I el premi de les lletres falleres, aquesta mateixa revista que hui presentem, l'exposició que torna a posar de manifest la importància decisiva que varen tindre -que ténen- les falles en l'existència de cultura popular en valencià feta per la societat valenciana i per a ella mateixa, són iniciatives que van en aquesta direcció. La llengua, la cultura, les falles, el que tenen les falles de més valuós, aquesta sociabilitat oberta, acollidora, càlida i entranyable que ens uneix hui ací i ens permet reconéxer-nos com a membres d'una mateixa comunitat, eixes coses que fan de les falles vertader Patrimoni Inmaterial de la Humanitat, les hem hui més que mai de sostindre entre tots.

A més d'aquestes iniciatives, els investigadors de l'Adef hem participat durant aquest exercici en publicacions acadèmiques i reunions científiques. A l'abril passat per exemple participàrem en el Congrés sobre la Cultura de la República que tingué lloc a la Universitat Autònoma de Madrid, i parlàrem de falles a l'Ateneu de Madrid. Participarem també en les Jornades "Falles for people" que tingueren lloc a l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València.

I, per supost, celebràrem la desena edició de les Converses Les Falles a la Nau, en la Universitat de València, on, com l'any anterior, comptàrem amb el recolçament i implicació de la Interagrupació de Falles de la Ciutat de València, la Unió d'Agrupacions de Falles del Cap i Casal, el Gremi d'Artistes Fallers, la Universitat Politècnica de València i el Museu d'Etnologia. També, com l'any anterior, la Junta Central Fallera de la Ciutat de València decidí no participar, ni col.laborar, ni tan sols donar suport.

Es tracta d'una manera extranya de promocionar la candidatura de les Falles a Patrimoni de la Humanitat. Lamentablement no és sorprenent a aquestes alçades. Va en la mateixa línia d'altres actuacions, com ara l'ostracisme en que continua el Centre de Documentació Faller, projecte il.lusionant al qual ens varem implicar, o la buidor de la campanya "imatges indultades", que es suposava que anava a servir per augmentar el fons de grabacions domèstiques sobre les falles dipositat a la Filmoteca Valenciana, però que va servir poc més que per traure una notícia en premsa.

El tema al voltant del qual reflexionàrem els dies 19 i 20 de novembre va ser precisament la gobernança de la festa. Poc mesos després la Junta Central Fallera s'està dedicant a celebrar amb ufania i pompa social els seus 75 años de paz particulars. Que una institució nascuda a setembre de 1939 sobre la liquidació manu militari de les institucions prèvies, com a part de la nova planta franquista, celebre el seu aniversari com si no passara res, amb autobombo i còctels, és una prova evident dels greus problemes que arrossega la nostra societat, de la desmemòria i absència de sentit crític, de la pervivència amb continuitat de models piramidals i jeràrquics propis dels moments de la nostra història en que es crearen, però que haurien d'estar definitivament superats.

Com demostraren els nostres convidats arribats des de comarques diferents de la nostra terra són possibles altres models de gestió de la festa, altres maneres de relacionar-se les comissions falleres amb el poder municipal i entre elles que no passen per la tutel.la i la submissió a un poder paternalista. I aquest trist aniversari era possiblement un moment inmillorable per plantejar-se eixes coses, per mirar a la història, entendre els processos socials que han conformat l'estat actual de la festa i prendre decisions per al futur. Nosaltres des de la nostra modèstia, continuarem treballant per posar el nostre granet de sorra en la construcció de bases conceptuals.

L'Associació d'Estudis Fallers, per tant, ha tingut en 2013-14 un exercici intens. Perquè intensos són els temps. I, parafrasejant Vicent Andrés Estellés, l'estudi i la reflexió no estan renyits amb baixar al carrer i participar d'aquestos temps que ara venen.

Preparats estem també per a nous reptes i noven iniciatives en les quals segur comptarem amb els amics de sempre, i amb nous que s'anirem trobant pel camí.  Segur que, per exemple, ens trobarem moltes vegades més amb tots vosaltres. De moment vos espere el dia 13 al Centre del Carme. Gràcies per estar ahí, i per confirnar-nos que tot açò val la pena.
            

No hay comentarios:

Publicar un comentario