Joc d'enterro

Aquest poema va ser publicat originalment al Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea de Gandia de l'any 2016, a la página 74.

Joc d'enterro

“Esperando como nosotros la resurrección”

                       ERNESTO CARDENAL 

Estos dies estic fent-me

un petit inventari de fracassos,

eixa perfecta xifra del que som,

eixa suma implacable

de desviaments,

d'improvisacions fallides,

de trencaments del guió,

de discontinuitats inesperades.

Recorde, per exemple, els tres gols

que ens clavà el Madrid

a la final de la Champions;

també aquell suspens en matemàtiques,

o quan ja a la Universitat

el meu professor favorit d'aquell temps

m'humilià a la revisió de l'examen.

Hi ha també -és clar i dolorós-

fracassos íntims escrits

a cartes oficials,

diagnòstics adversos

i mesos de novembre.

I hi ha també d'altres

fracassos que calle

per vergonya i sobre tot

perquè em seguiu creient interessant:

estacions de metro, dies de de pluja,

i molts dies assolellats

en què imaginàvem pluja.

I malgrat tot

de tots, el més amarg

va ser l'inesperada conseqüència d'un joc

una vesprada d'infantesa.

Jugava a soterrar uns ninotets

que havien patit un accident amb l'avioneta.

Els vaig soterrar al jardí de la casa

de camp dels pares. L'endemà

vaig intentar desenterrar-los,

amb seguretat primer, amb ànsies després,

fent clotets a cada pas

al voltant de la porta d'entrada

i també més lluny.

Però va ser tot en va.

Ara jauen sota el ciment

al jardí d'una casa que no és nostra.

Eren dos, un xic i una xica

de plàstic. I l'avioneta

era verda i amb les ales blanques.

Dos clicks de Famòbil esperant

            -com nosaltres-

                                   la resurrecció.