Aquest és el text del discurset que vaig preparar per a l'acte de Presentació del número 21 de la Revista d'Estudis Fallers i l'anunci dels finalistes del XII Concurs Enric Soler i Godes que es va celebrar al Casal de la Falla Na Jordana l'un de març de 2016. Com jo no vaig arribar a temps per motius professionals, es va encarregar de llegir-lo el meu estimat company Rafa Solaz.
Tot un honor que les meues paraules sonaren en la seua veu.
Abans de començar a preparar estes
paraules he repassat el guionet de la meua intervenció de l'any passat. I
sembla mentida que haja passat només un any. En algunes coses sembla escrita i
pensada en una altra època.
I
és que, en efecte, com nota el protagonista del conte de Julio Cortázar
"Carta a una señorita en París", la diferència entre totes les
quantitats no és exactament la mateixa. De vegades, la successió de
l'aritmètica es trenca, i la distància entre el 19 i el 20 és més xicoteta que
la distància entre el 20 i el 21, per exemple. O entre el 25 i el 26. O entre
el 75 i el 76.
Així,
hui, quan presentem el número 21 de la Revista d'Estudis Fallers ens sembla
estranyament llunyà el número 20. Perquè moltes coses han passat en aquest
temps, a l'Associació d'Estudis Fallers, a la festa de les falles, a la Ciutat
de València. Per exemple, per esmentar una d'elles de manera aleatòria, qui era
director de la REF és hui ni més ni menys que el Secretari General de Junta
Central Fallera, i altres membres de l'ADEF estan ocupant posicions de
responsabilitat en el món de la festa i de la cultura a la nostra ciutat.
Per
això, en aquest número estrenem directors: Joan Castelló i Jesús Català. Perquè
l'Adef és un projecte col.lectiu. I, com en aquest cas, el relleu en les
persones no suposa cap minva en la dedicació, en l'estima a la festa, en la
capacitació per dur endavant els projectes. De la mateixa manera, hui tinc al
meu costat un nou secretari, Tono Herrero, un històric de l'ADEF, un dels seus
puntals: l'home de les bases de dades i de les exposicions: meticulós i
brillant. Moltes gràcies per tota la
tasca feta. I a totes les persones que heu sigut decisives en l'organització
d'aquest acte: a Ivan Esbrí, animador de les xarxes socials, a Alejandro
Lagarda, el nostre home als Premis de les Lletres Falleres, a Marisa Falcó i
Paco Pellicer, els indispensables de l'intendència, a Toni Colomina,
dissenyador de la portada i del cartell. I a Ruben Tello, a Marc Martell, a
Ricard Català, a Javier Mozas, a Rafa Solaz. A Pasqual Molina, membre
corresponent a la Safor. Sou un equipaso: perquè sou excel.lents com a
individus i perquè sabeu treballar en equip i complementar-vos. Som gojosament
assamblearis.
Pepe
Martínez Tormo, Josep Lluís Marín, Gil Manuel Hernàndez i Martí continuen,
però, treballant amb nosaltres. Perquè açò és un projecte a llarg termini, com
les falles, que venen de lluny i van més lluny. Però hui, encara que continueu amb nosaltres és un bon moment per agrair-vos tot el que heu donat a l'ADEF,
tota la força, tota la il.lusió, tota la claredat d'idees i la generositat amb
la qual l'heu bastit. Perquè la creareu a la vostra imatge i semblança:
generosa, ampla de mires, al servei de la festa i de la ciutat, plena de
serietat, de rigor, d'entusiasme i de tendresa. No és només que no puga imaginar-me a
l'ADEF sense vosaltres, és que no puc imaginar com seria la festa de les falles
sense vosaltres, sense el vostre treball durant tots aquests anys, per la
recerca, per la divulgació, pel debat fonamentat i tranquil. Em sent molt
afortunat per ser el vostre company i el vostre amic.
Moltes coses han canviat en l'ADEF perquè moltes estan canviant en la
festa i en la ciutat. La societat valenciana ha despertat d'un somni de gel i
ha decidit que és arribat el moment del canvi. Ara fa un any recordava com
la Junta Central Fallera estava celebrant amb un goig que em continua semblant
obscé l'aniversari de la seua fundació per les autoritats franquistes. 76 és
només un any més que 75, però sembla molt més. Aquells fastos tingueren molt de
cant del cigne, Ara, un any després, cal mirar endavant. Ha arribat l'hora de que
la primavera arribe a unes festes que celebren l'arribada de la primavera.
I
nosaltres, clar, mirem tot això amb esperança i amb il.lusió. Perquè ara sí que
sí. Ara sí que cauen els murs de vidre, ara sí que s'omplin els fossars que ens
separaven i la festa de les falles desborda d'art, de pluralitat, d'alegria, de
l'alegria de ser valencians en arribar març. I de l'orgull. La festa de les
falles és una festa jove perquè les tradicions vives són sempre iguals perquè
cada any són noves i exactament contemporànies al seu temps.
I
quin és el paper de l'ADEF en estos nous temps que ara venen, després d'haver
cumplit 25 anys? Perquè nosaltres també celebràrem aniversari el 2015, i ho
férem amb una gran festa, amb tots vosaltres, i amb un volum extraordinari de
la revista que quedarà per a la nostra xicoteta, entranyable història.
Extraordinari, per la seua aparició fora de les vespres de falles. Extraordinari per
la quantitat d'amics que l'il.lustraren; reflexió, expressió literària i
gràfica, per aturar-se a pensar d'on venim i també on anem. Jo me'n recorde.
Me'n recorde i somnie. Teniem nostàlgia de futur i ara es futur el que tenim.
I
quina serà la tasca de l'Adef l'any que fa 26? Doncs la mateixa de sempre, però
nova per a temps nous: la de tendir ponts, ara que hi ha més ponts que mai, ara
que els antifallers ja no se'n van a esquiar, o se'n van d'amagat perquè
comença a no ser ja cool menysprear les falles. Ara que els cacics no
s'ensenyoregen del balcó i miren des de dalt la multitud que pasturen i
esquilmen. El classisme ja no és cool. Ser poble, ser faller, mirar de tu a tu
al company de somnis és cool. Què dic cool: és més que cool. És guai. I és guai
perquè és vertader. Perquè naix de la vella convicció de que no s'és res si no
s'és poble.
Per
això, l'ADEF, molt més joveneta que les falles, aprendrà esta lliçò del nostre
objecte d'estudi, del nostre objecte d'estima, de la nostra raó de ser: el de
renovar la il.lusió en la persistència. Per això continuarem fent recerca, divulgació
i reflexió: continuem endavant i continuarem amb les Converses Les
Falles a la Nau, que enguany dedicàrem a la imatge i la representació de la
festa, perquè volem continuar contribuint a dur les falles a la Universitat, a
que la Universitat parle de i amb les falles, i les escolte; continuem i
continuarem amb la Revista d'Estudis Fallers, i amb la col.laboració amb falles
i associacions culturals en la Plataforma de les Lletres Falleres, amb el
nostre Premi Enric Soler i Godes que enguany ha vist augmentada sensiblement la
participació i amb la Mostra de Llibrets de Gandia; continuem i continuarem preparant
noves exposicions i publicacions. I donant xarrades en comissions falleres, o,
com enguany hem fet per primera volta, impartint un cicle de conferències en la
Universitat Popular sobre les falles i les festes populars a la ciutat de
València, col.laborant humilment a que
torne al poble un patrimoni cultural que és del poble.
Perqué
això és que sabem fer i continuem pensant que és necesari: potenciar l'estudi i
el coneiximent de les falles, del seu valor patrimonial, de la seua
sociabilitat popular, imprescindible per entendre l'articulació de la nostra
societat. Perquè, a més, estem convençuts que, gràcies a les falles, la nostra
ciutat és més habitable i més humana. Patrimoni Inmaterial de la humanitat. Cultura,
expressió, art, tècniques artesanes, producció literària i discursiva,
paraules, sociabilitat: memòria col.lectiva.
I
estem convençuts també que gràcies entre d'altres coses a les falles, el
valencià ha sobreviscut com a llengua viva, oral i escrita, i sobreviurà, per
supost que sobreviurà, i més ara que van quedant arrere estèrils qüestions de
noms i ortografia. En valencià, clar que sí. En la nostra llengua: la d'Ausiàs
March i Teodor Llorente; la de Joanot Martorell, i Sant Vicent Ferrer, i Carles
Salvador, i Josep Peris Celda; I Joan Fuster. I Anfos Ramon. I Vicent Andrés
Estellés. I Xavier Casp. I Josep Alarte. I Maria Beneyto. I Ricard Sanmartin. I
Enric Soler i Godes. I de les falles. En la nostra llengua. Patrimoni comú:
comunicació i identitat, lligam amb el passat i aposta de futur. Com les
falles: desig de ser i de continuar sent poble i comunitat.
Per
tot això, un any més tinc el plaer i l'orgull de dir-vos que continuem en camí.
I que què bé que tenim tants amics que ens acompanyen i que li donen sentit a tot.
I que vos espere l'any que ve. En casa d'uns amics que ens estimen i ens recolzen
des del principi. La casa nostra és casa vostra, ens diuen sempre els amics de
Na Jordana. I fins i tot de vegades ens ho diuen cantant. Gràcies per rebre'ns
i gràcies a tots per vindre. Per fer xarxa, i societat civil, i cultura
valenciana. I Festa.
Vos esperem ací mateix l'any que ve. Per presentar un altre número de la revista. I per contar-nos com ens ha anat la
vida. I quants projectes ens han eixit. I quants projectes tenim -tindrem-
encara. I a gaudir de la vespra d'unes altres falles. Perquè açò, amigues i
amics, no ha fet més que començar.
Les fotos pertanyen a la web Més de falles
No hay comentarios:
Publicar un comentario