Jo me'n recorde

25 anys de l'Associació d'Estudis Fallers

El passat dia 25 de juny, celebràrem al Palau de Pineda el 25 aniversari de l'Associació d'Estudis Fallers, amb la presentació d'un número especial de la Revista d'Estudis Fallers coordinat per Víctor Valero. Aquell dia vaig pronunciar unes parauletes com a president. Alguns amics m'havien demanat que se les enviara, però mai ho vaig fer. En part perquè volia editar-les i en part perquè vaig afegir algunes frases manuscrites i no trobava el paperet. Aquest matí l'he trobat... I, com més val tard que mai, ací estan les coses que vaig dir en una data tan assenyalada, és a dir, algunes de les coses de què me'n recorde... És impressionat quantes coses ens han passat des d'aleshores. Per exemple, que Pepe Martínez Tormo, adefesi de pro i en aquell moment director de la Revista d'Estudis Fallers hui el Secretari General de Junta Central Fallera... El que són les coses. El temps s'ha fet dens... 25 años no es nada... I de vegades sis mesos són molts...

_________________________________

Un 25 aniversari és un moment perfecte per imitar George Perec i dir allò de "Je me souviens", jo me'n recorde i deixar que fluisquen els records. Perquè encara que el tango ens ensenya que 25 anys no són res, molts xicotets gestos, i moltes caminades nits de primavera de València en caben.

Per exemple.

Jo me'n recorde de mi mateix amb 19 anys llegint els fasciculs de la història de les falles de Levante-emv volent retindre cada data.

Jo me'n recorde de mi mateix llegint Falles i Franquisme a València de Gil Manuel Hernàndez abans de conéixer personalment Gil Manuel Hernàndez.

Jo me'n recorde de mi mateix el dia que vaig conéixer Gil Manuel Hernàndez i no sabia com explicar-li quant m'havia agradat el seu llibre i la il.lusió que em feia conéixer-lo.

Jo me'n recorde de la primera vegada que vaig anar a una reunió de l'adef, a la Plaça Los Navarros, racó faller, per proposar-los un cicle de conferències sobre falles per als meus estudiants americans. La meua emoció en sentir-los parlar de falles. Eixa sensació d'haver arribat a un insospitat lloc del món ple de gent com jo, que parlava el meu idioma, que li semblaven importants les mateixes coses que a mi. La meua enveja i el somni de formar-ne part d'aquell grup meravellós. Perquè una cosa que em quedà clara en aquelles primeres reunions és que l'Adef és un col.lectiu vertaderament assambleari, abans d'el 15M. Sense dubte el col.lectiu més generós, més alié a la dèria de protagonisme individual en el qual he estat mai.

Jo me'n recorde del dia que em comunicaren que formava part oficialment de l'associació, també a la plaça los Navarros. La sensació d'haver arribat a casa.

Jo me'n recorde de la inauguració de l'exposició "40 anys transitant per la frontera". Tota una metàfora de moltes fronteres que l'A def ha anat trencant aquestos anys.

Jo me'n recorde de les gominoles de cada reunió, i dels pastissos d'Alejandro. I me'n recorde de la saviesa tècnica de Tono, de l'erudició sense pedanteria de Javi Mozas, del trellat de Pepe Martínez, de l'excentricititat entranyable i generosa de Rubén, de la passió col.leccionista d'Iván, del seny de Joan Castelló, i del seu saber fer, de l'hospitalitat de Fet d'Encàrrec, del sentit comú incontestable de Marisa, dels jocs de paraules de Paco, de la sensibilitat senzilla i pop i amb tant de talent de Toni Colomina, de l'experiència desenganyada, i entusiasta alhora i afectuosa, de Víctor Valero, de les fideuades a la marjal i les fires de llibrets amb Pasqual, el prohom de Gandia, el nostre home a la Safor. Jo me'n recorde  que si Josep Lluís està, aleshores tot està sota control. Jo me'n recorde que Gil Manuel, el mestre, és el meu company i que jo sóc ara el president, succeint-lo a ell, i me'n recorde que ni en somnis ho hagués entrevist mai. Jo me'n recorde de la il.lusió que li fa al meu fill Martí vindre a les reunions, cadell d'adefesi... Els adefesis de segona generació, que ens acompanyen a les reunions.

Jo me'n recorde d'una ciutat en que les falles i la universitat vivien d'esquenes. Jo me'n recorde d'una ciutat plena de fronteres, d'escisions i de línies roges, i blaves, que ens separaven. Jo me'n recorde de la supèrbia dels uns i de la desconfiança dels altres. I això si que em sembla lluny. Però vull recordar-me perquè és guai no perdre mai la perspectiva de quant s'ha avançat.

Jo me'n recorde d'una ciutat on veies somriures quan deies que estimaves les falles, i més encara si les estudiaves, on veies gestos d'escepticisme o de recel quan deies en altres llocs que eres filòleg. Jo me'n recorde de presidents de Junta Central Fallera que ens reberen i ens recolçaren, i de vicepresidents que es deien Jordi, i me'n recorde d'un president de Junta Central Fallera que no ens volia veure ni en pintura. I me'n recorde de qui és hui el regidor de festes, i me'n recorde que qui és hui el regidor de festes lluitant en altres temps per transitar camins de concòrdia i em dic que ens queden camins per caminar junts, i que igual va a ser de veres que veiem entre tots una festa feta pels i per als fallers, del poble i per al poble. I nosaltres per documentar-la, per estudiar-la, per pensar el procés que ens ha dut fins ací, per damunt de les piràmides jeràrquiques i els balcons de les èlits.

Jo me'n recorde de totes les institucion amb les quals hem col.laborat. Universitats, Museus, Falles. I me'n recorde de repent de manera intensa dels meus amics de la falla la Malva, d'Alzira, perquè me'n recorde d'un primer jurat del premi de poesia satírica, i que vaig ser allí representant de l'adef per primera vegada. Me'n recorde dels pobles on hem dut la nostra exposició sobre la història del llibret. Me'n recorde dels números de la revista que tinc en ma casa, mudança rere mudança i les prestageries on les he guardat i l'orgull de veure el meu nom en ella.

Jo me'n recorde de tantes coses que hem fet, i de les que ens queden per fer. Perquè les falles són cultura valenciana i en valencià, art popular, que deia el clàssic, i societat civil. Dignes d'estudi i de difusió. De posada en valor, i de gaudir-les, i d'estar-ne orgullós.

I vos mire, i dic que bé que vaig anar un dia a un taller a la plaça los Navarros a proposar un cicle de conferències. I vos mire i em dic quants amics, i quants som, i què distints, i que units per una mateixa estima a la nostra festa, pel record dels xiquets que forem i que miraven enlluernats les falles al carrer després de la nit màgica de la plantà, que sentien relliscar el temps per sobre els caps per sobre les flames de les nits -de la nit- de Sant Josep. Què be ser valencians, i sentir-lo així. I què be que tots els anys tinguen mes de març. I viure-los junts. Tan diferents. I junts. I fer cultura, identitat, memòria sentimental. I fer falla, senyors i senyores. Fer falla, rodar la falla, estudiar la falla. Quina joia, valencians.

I vos mire i em dic: jo me'n recordaré del dia de hui. Quan ferem 25 anys, i erem molts i estavem junts i veiem el que haviem fet en 25 anys de tendir ponts, i esborrar fronteres. Tan diferents i tan junts. I tan iguals. I tot el que haviem fet. I el que ens quedava per fer, i tot era possible, perquè vosaltres acompanyant-nos, ho feu possible. I li doneu sentit.

L'Adef i les falles. Els estudis fallers, I la festa. Ara que tenim 25 anys. Ara que encara -que ja- tenim força. 25 anys. I els que ens queden.

Les fotos són de Candreu, d'Alejandro Lagarda i de mi mateix...