 |
| Text de la columna Va com va del 12 de novembre de 2019 |
Comença el partit entre
la Unió Esportiva Tavernes i el Dénia. Tan aviat l'àrbitre xiula l'inici, els
jugadors locals cedeixen la pilota al contrari i s’assenten en la gespa. Els
del Dénia no aprofiten la superioritat i es passen la pilota uns a altres
durant el minut que els jugadors de la Unió Esportiva permaneixen asseguts.
Estan protestant perquè el ple del consistori no ha aprovat la renovació de la
gespa de l'estadi. És un gest simbòlic, però fa que ara n'estiguem parlant. Els
contraris ho respecten. Tant de valor té el seu gest de no atacar aprofitant la
passivitat del rival com el gest col.lectiu de l'equip valler. Una nota
inarmònica crida l'atenció de l'audiència ensopida per la rutina. En l'offbeat,
com en el jazz, està el geni popular. I el que ens fa rabiosament humans.
Reclamen el que consideren just. I creen un subjecte comunitari en la
reivindicació. I l'altre equip ho respecta. Solidaritat horitzontal. Lliçò i
exemple.
El mateix cap de
setmana se celebra a Gandia la festa Estellés. Tornen a sonar els versos del
poeta en una litúrgia civil que celebra la vida de la llengua i la persistència.
Sempre recorde el poema "Ací" del llibre de meravelles en que el
poeta visita Beniarjó i després Gandia seguint les passes d'Ausiàs March, des
de les plaques que recorden la seua casa i la seua tomba a la ciutat de
València als llocs impregnats de la presència del poeta a la Safor. Ressona la
seua veu en el "migdia de llum exasperada", en la flor llençada a
l'aire. Un poeta llig a un altre poeta en el paisatge nadiu. El poble hui llig
al poeta "a l'aire de Gandia i de Tirant lo Blanch".
La poesia i la llengua
tracen continuitats. I el més important aleshores és ser poble, poble encara,
en gestos col.lectius, en seure quan caldria córrer darrere una pilota, en
entossudir-se a dir la paraula precisa i densa, en ser la veu quan caldria
callar. Un trencament del ritme, una veu que desafia el silenci -perquè quan es
ve del silenci no es vol retornar a ell-, poden ser -si bé se'ls escolta-, testimonis
humils i poderosos del batec de la comarca, de la força del poble.
La foto prové d'aquesta notícia:
No hay comentarios:
Publicar un comentario