La meua llista de desitjos fallers

Aquest text va ser publicat original al Llibret de la Falla Santa Anna de Sagunt del 2018

M'agrada que la comissió de la Falla Santa Anna em demane una llista de desitjos sobre les falles. Vaja per davant que de les falles tal com són ara m'agraden ja moltes coses: que siguen una festa popular i valenciana que ens uneix de nord a sud del País (especialment si hi afegim les fogueres d'Alacant, festa germana, i per a ser exactes, filla), que siguen una xarxa d'associacions que vertebra les societats dels nostres pobles i ciutats, que siguen vertaders nuclis d'acció cultural, amb l'organització d'esdeveniments diversos i l'edició de llibrets magnífics com aquest, que sostinguen la nostra llengua, i, sobre tot, que ocupen les nostres places i ciutats en una festa total i popular, que ens pauten l'any i ritmen les nostres vides, que acaben i comencen cicle amb la lluentor de la flama reflectida en els ulls atònits dels xiquets i dels que ens fem cada nit de Sant Josep com xiquets.

Però clar, posats a desitjar, se m'acudisquen algunes coses. Per exemple:

Desitge unes falles que es prenguen una miqueta menys seriosament a elles mateixes, on l'alegria popular no estiga continguda per uns rituals massa solemnes.

Desitge unes falles amb una relació desacomplexada i carnavalesca amb el poder, amb el poder polític, però també la bambolla social: unes falles que siguen més festa en el carrer i menys pàgines de societat.

Desitge unes falles vertaderament igualitàries, on de veres els homes i les dones siguen companys i companyes en totes les tasques, amb més presidentes, de falles i de federacions i de Juntes Locals, on s'abandonen determinats clixés, determinats costums que se suposa que exalten a la dona quan el que fan és minoritzar-la, objectualitzar-la, infantilitzar-la.

Desitge unes falles que estimen de veres la nostra llengua, com ja ho fan moltes. Que l'estimen i que la cuiden. Que l'escriguen bé, amb cura. I es preocupen pel seu lèxic i per les seues normes. I per les seues paraules. Perquè la llengua és el que sosté unacultura, i una visió del món. Perquè els valencians som un poble del món perqué tenim la nostra llengua.

Desitge unes falles amb diversitat estètica i ideològica. Unes falles que no confoguen ser "apolític" amb ser conservador, o pepero. Unes falles que no li tinguen por a la sàtira, perquè és la seua raó d'ésser original.

Desitge unes falles valencianes, i saguntines, i gandianes, i alzirenyes i borrianenques. Unes falles que parlen dels nostres pobles i de les nostres ciutats, que facen crítica de barri, crítica veïnal, opinió pública.

Desitge unes falles sense gent que es servisca de la festa per adquirir notorietat pública, per sentir-se important, i sobre tot, sense gent que es dedique a repartir carnets de valenciania i a expulsar els que no pensen com ells.

Desitge unes falles amb despertà i revetla, unes festes de dia i de nit, fent comunitat i fent xarxa. No desitge unes festes de la burrera, ni una sucursal valenciana del botellot global.

Desitge unes falles entretingudes de visitar, perquè són totes falles i totes diferents. Perquè al remat una falla és un monument que expressa una idea, amb sàtira, amb irreverència, i que després es crema. Desitge unes falles que no confonguen una manera de fer falles amb les falles.

Desitge unes falles del tamany dels nostres somnis, de les nostres ambicions, del mostre esforç col.lectiu. I no desitge mais més falles gegantines i buides, falles anunci dels constructors i dels especuladors, triomf i conquesta del requalificador.

Desitge unes falles conscients de que són expressió artística, unes falles orgulloses dels seus artistes, que els estimen i valoren el seu treball, i recolzen la seua llibertat creativa, i participen colze a colze dels procés constructiu i de la plantà amb ells.

Desitge unes falles que recuperen el carrer per a la gent, que sostinguen la identitat dels barris, que siguen una barrera efectiva contra la gentrificació.

Desitge unes falles que sàpiguen que són patrimoni cultural, i el que això vol dir, i que tinguen un orgull profund i sa, obert al món, i no l'orgull provincià i desafiant que revesteix els complexos de xovinisme.

Desitge unes falles tradicionals i contemporànies, diverses i irreverents, gracioses i subversives, populars i combatives.

Desitge unes falles tan plurals com la societat valenciana, tan creatives, tan vives, tan sornegueres, tan valencianes, com el nostre poble.