La nova normalitat

L'altre dia em vaig deixar la mascareta a casa. Anava a la facultat, i crec que precisament la normalitat del que anava a fer se'm contagià en el moment d'eixir. Vaig arribar a l'estació, vaig renovar l'abonament del rodalies i tot just en el moment de cancel·lar el bitllet, me'n vaig adonar. Les poques persones que hi havia en eixe moment a l'andana portaven totes -és clar- mascareta. Si se m'hagueren oblidat els pantalons crec que no haguera sentit més vergonya. Ràpidament vaig anar-me'n a casa, vaig replegar la mascareta i vaig tornar per agafar el següent tren.

Entre les coses que vaig fer eixe matí hi hagué una breu reunió amb companys del departament. Estàvem tots i totes amb la mascareta posada. Per un breu moment vaig poder imaginar des de fora aquella situació: tots quatre parlant tots seriosos i serioses amb una mascareta posada i amb total naturalitat. Fa apenes quatre mesos aquesta imatge ens haguera semblat (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)

L'àudio complet el trobareu a SoundCloud fent clic ací

I la resta, "merde"

L'altre dia vaig llegir un tuit que em va fer molta gràcia. Una xicona venia a dir que sempre li passava que se'n recordava de coses inútils i inoportunes i recordava el panegíric que va llançar Pablo Alborán a Margaret Thatcher amb ocasió de la seua mort. És de veres que és una bona notícia que aquest xicot haja pogut parlar públicament de la seua homosexualitat, però anem amb compte amb els referents que ens busquem que qualsevol dia ens ixen fent una lloa al neoliberalisme. Esperem que des d'aleshores algú li haja passat la magnífica pel·lícula Pride. Per saber a què atindre's respecte a Margaret Thatcher, dic.

Doncs el que volia contar-vos és que a mi em passa com a la xicona del tuit, i de vegades me'n recorde de coses ràndom, que diria el meu fill. Per exemple, el diumenge me'n recordí del relat que els mitjans espanyols feren del viatge de noces del Preparat i la Reina Consort (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)

L'àudio complet el trobareu a SoundCloud fent clic ací

La foto dels feliços novençans l'he treta d'ací:

https://www.semana.es/casas-reales/familia-real-espanola/idilica-luna-miel-felipe-letizia-viaje-lujo-pagado-don-juan-carlos-amigo-20200621-002222186/

La transfòbia no és el camí

Un llibre que jo recomanava a qualsevol estudiant que em demanava bibliografia per treballar sobre gènere era sense dubtar-ho El género en disputa, de Judith Butler. O, el text titulat "Tecnologias del gènere", de Teresa de Lauretis. Entenia -i encara entenc- que pensar el gènere com a una mena de paquet simbòlic, per tant cultural, ideològic i històric, permetia entendre com la definició d'identitats de gènere s'havia vinculat històricament a relacions de poder.

No és que la biologia no existisca, clar que existeix, però les relacions de poder s'articulen al nivell simbòlic, i eixes relacions de poder, la societat patriarcal, per entendre'ns, es basen precisamente en una suposada relació de necessitat entre l'anatomia i els paquets simbòlics corresponents al gènere. Les relacions de poder, vinculades en aquest cas a identitats pensades com a essencials, necessàries i tancades, són elements simbòlics que tenen efectes reals i ben reals. Qüestionar-les i combatre-les s'ha de produir al nivell simbòlic, trencant eixes relacions ideològiques de falsa necessitat. L'alliberament simbòlic, el trencament i subversió de les identitats de gènere establides pel patriarcat comportarà també aleshores efectes reals. Per això... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)

L'àudio complet el trobareu a SoundCloud fent clic ací

La foto l'he treta d'aquesta notícia: https://www.20minutos.es/noticia/2972452/0/hazte-oir-transexuales-ninos-autobus-policia-inmoviliza-pene-vulva-madrid/

El necessari antiracisme de proximitat

Pepe Reina és un porter de futbol del qual l'actuació més destacada que es recorda no és cap aturada èpica sinó un seguit d'acudits que començaven amb allò de "camarerooooo!". Últimament s'ha convertit en un dels tuiters de referència de VOX i té a bé celebrar amb entusiasme el suposat èxit de les convocatòries feixistes a l'Estat Espanyol. L'altre dia, però, va donar tota una lliçò de cinisme i condició esmunyedissa en fer una piulada de recolçament a la campanya #blacklivesmatter.

Això és una prova de l'extraordinari cinisme d'aquest personatge, que pocs dies després, en una altra piulada, proclamava provocativament que no és cap intel·lectual. I tant que no, això no cal ni dir-ho. De fet ostenta el típic antiintel·lectualisme de l'extrema dreta. Però no és només això: ens recorda que hi ha gent al voltant nostre que pot perfectament penjar un quadradet negre en solidaritat amb George Floyd mentre continua criminalitzant els menors extrangers no acompanyats, demanant que els immigrats no tinguen accés a la sanitat o deportacions massives. La solidaritat amb causes de moda percebudes com a remotes no obliga a res ni té cap conseqüència en la vida quotidiana.

És clar que el que està passant als Estats Units és... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)

L'àudio complet el trobareu a SoundCloud fent clic ací

Ser antifeixista hui

Llig a twitter que Donald Trump vol que es considere l'antifeixisme una organització terrorista internacional. Immediatament, Santiago Abascal li riu la gràcia i aprofita per tornar a anomenar terroristes a membres d'un govern legalment constituit. Cayetana Álvarez de Toledo anomena terroristes i criminals als qui lluitaren contra el franquisme, atorgant així legitimitat a una dictadura imposada sobre les armes i l'assassinat en massa dels enemics polítics. Podria continuar, i descendir a fets que semblen anecdòtics però són indicis d'aquest clima d'opinió. Fa unes setmanes un membre del govern madrileny, un tal Pedro Castaño, s'adreçava al compte de twitter del Auschwitz Memorial per retreure'ls que mai parlen d'Stalin.

Amb ocasió de l'afer Zozulya i la manera com els mitjans esportius naturalitzaven les seues opcions polítiques, ja vaig dedicar una columna a aquestos signes nazis que ens envolten i que en les xarxes socials prenen la forma d'un vertader allau d'odi, d'immundícia humana, d'exaltació de la violència, de confusionisme patètic. (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)

L'àudio complet el trobareu a SoundCloud fent clic ací

La foto de la manifestació antifeixista prové d'aquesta notícia

https://directa.cat/lantifeixisme-guanya-la-batalla-a-la-ultradreta-el-9-doctubre-a-valencia/