martes, 25 de agosto de 2020

Els personatges de Toni Cantó


La setmana passada vaig veure la versió per a televisió que RTVE va fer el 2005 de La doble historia del doctor Valmyd’Antonio Buero Vallejo. Aquesta obra va ser prohibida a Espanya en 1964 i es va estrenar a Anglaterra quatre anys després.  A l’Estat Espanyol es va estrenar en 1976. Buero, molt al límit del possibilisme teatral l’havia situada en un país imaginari però parlava de les tortures policials i de les seues conseqüències psicològiques en els perpetradors i en les seues famílies. És una obra valenta i contundent i val la pena revisitar-la en aquestos temps convulsos que estem vivint. La versió de RTVE és manifestament millorable per motius diversos que no venen ací al cas, però impressiona veure Victoria Rodríguez interpretant amb intensitat i veritat un dels personatges creats pel seu marit.

 

Però hi ha una altra cosa que personalment em va impressionar molt. El paper protagonista, el torturador assaltat per remordiments quan la seua dona descobreix els detalls del seu treball, estava interpretat per Toni Cantó. Reconec que en algun moment quasi em va fer desistir i que al principi no podia deixar de veure una versió més jove del líder de Ciudadanos al País Valencià. Però pocs minuts més tard ja estava totalment clavat en l’obra i he de dir que la seua actuació em semblà continguda i correcta, un bon treball de construcció del personatge.


En acabar, vaig haver de confessar-me la meua perplexitat. Però, vaja, és el verí del teatre, la seua màgia té també aquest vessant i evidentment si un pot interpretar personatges dolentíssims i després ser un tros de pa, és evident que es pot interpretar la presa de consciència d’un torturador i pocs anys després anar-se’n de la maneta de Rosa Díez i després arribar a Ciudadanos... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)



martes, 18 de agosto de 2020

Miguel Bosé com a símbol


Que Miguel Bosé s’haja convertit en una patètica caricatura d’ell mateix té la seua gràcia. Enteneu-me, al rotllo aquest d’animar la gent perquè es lleve la mascareta que uneix intel·lectuals de tan reconegut prestigi com l’esmentat Bosé i Willy Bárcenas no li trobe punyetera gràcia. No sé on viuen la gentola aquesta que es va manifestar ahir a la plaça Colón de Madrid (no sé que té eixa plaça que hi ha que veure el tipus de manifestacions que atrau) que no coneixen cap sanitari o cap malalt o cap persona del seu entorn ha mort. Ja em sembla difícil. Però en qualsevol cas em sembla d’una gravetat i d’una irresponsabilitat inconcebibles. A més, com és a Madrid troba l’habitual altaveu en els mitjans de Madrid. I com són de bona família i no porten estelades ni republicanes la policia contempla la festa i els deixa escampar tranquil·lament el virus. També ho fa de fet la presidenta madrilenya amb el seu maquiavelisme neoliberal. Supose que com el nom del virus comença per “corona” no s’acaben d’animar a lluitar contra ell.


Però vos deia que el fet que Miguel Bosé, amante bandido, alertador que Don diablo se ha escapado, que tan malament es va portar amb Linda, corazón de seda, s’haja convertit en el líder i referent d’aquesta colla de tronats té gràcia. És com un símbol. Una altra icona de la Cultura de la Transició en caiguda lliure mostrant el que hi havia darrere d’aquell posat de buida modernor lleument progre: Miguel Bosé, com Alejandro Sanz, cortesá del Campetzano i de Guaidó, i ara defensant no sé quins deliris al servei de l’ultradreta; Joaquín Sabina, arribista decadent cantant una versió rimada del aporellos en un carnaval, i el senyor de la bodegiya, company infatigable de nostàlgies amb José María Aznar clarificant el record del seu passat (i els xicotets detalls de calç viva del seu passat) amb l’eloqüència del seu present.

 

Moltes coses indiquen la decadència de la cultura de la transició, (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)


La foto és una captura d'aquest vídeo indescriptible:


miércoles, 12 de agosto de 2020

La més campetxana de les fugides



Una setmana després de la fugida / espantada / canvi de residència sense més importància del Campetxano encara no m’he recuperat de l’estupor. I no només pel fet que campetxanament s’haja anat a gaudir tranquil·lament dels xicotets estalvis que ha anat acumulant al llarg dels anys d’inviolabilitat, que això ja s’estava rumorejant des de fa un temps, sinó per com ha sigut, pels detalls i per la participació del govern auto-anomenat el més progressista de la història farcit de republicans asintomàtics, com es diu ara.


La roda de premsa de Pedro Sánchez del mateix dilluns de l’espantada, la del final de curs que diuen, ja havia sigut molt clarificadora. Després d’una hora de rellotge explicant com Espanya és guai, ho té tot control·lat i és una democràcia de les més molones, comença el torn de preguntes, i aleshores la democràcia superguai comença a grinyolar: ... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)





La foto és de Germán Caballero. L'he treta d'ací:
https://www.levante-emv.com/valencia/2020/08/06/mural-rey-emerito-juan-carlos-benimaclet/2038929.html

martes, 4 de agosto de 2020

La discoteca de Madrid amb platja


Una de les coses que més m’han sorprés de la nova normalitat aquesta en la qual s’anem endinsant amb vacil·lacions és el que té a veure amb el que s’anomena “oci nocturn”, i en concret amb la resistència a tancar-lo. Em sorpren fonamentalment perquè està clar que és un espai de contagi i de dispersió del virus, per la quantitat de gent que es junta en espais reduits i tancats, i per la dificultat posterior per fer el rastreig.

 

Tots els pobles del nostre país han cancel·lat les seues festes d’estiu. A Sollana, que és el poble des d’on escric, la banda municipal anava a fer un passacarrer el dia de la patrona per marcar la festivitat i finalment van decidir suspendre’l també perquè no es podien garantir les mesures de distanciament social i l’ús de les mascaretes. Em sembla molt bé i un gest de responsabilitat important. Ara, la pregunta és evident: perquè mentre les revetles i fins i tot els passacarrers, tots els esdeveniments de les nostres festes populars, es cancel·len, les discoteques poden obrir cada nit i organitzar l’equivalent a una macrorevetla massiva quotidiana en molts casos en espais tancats? I després d’un rebrot, com en Gandia, a la mínima oportunitat les tornen a obrir. Fins I tot podem veure el president de la Generalitat i diversos consellers defensant la necessitat i la conveniència de mantindre-les obertes.


Em sorpren i em sembla preocupant. Perquè crec que el que es demostra és l’enorme poder que la patronal d’aquest sector té a hores d’ara al País Valencià. ... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)