jueves, 1 de agosto de 2019

Amb Rivera o amb Casado... de entrada no




Text de la meua columna Va com va emesa per Ràdio Gandia el 30 de juliol de 2019

Se n'anem de vacances sense tindre govern de l'estat. I això ha resultat molt trist i molt decebedor. Recorde l'alegria amb la qual vaig saludar els resultats de les eleccions des d'aquesta secció. En aquell moment semblava que s'obria un periode de distensió i que potser alguns dels problemes que pateix aquest país entrarien en vies de solució o al menys deixarien d'agreujar-se. Res més lluny de la realitat. Han passat els mesos i estem com estàvem. O pitjor.

Pitjor perquè el pacte natural, el pacte d'esquerres que crec humilment que és el sentit del vot del espanyols i les espanyoles està més lluny que mai. Siga per desconfiança mútua, siga per errades en les estratègies negociadores, siga perquè es cauen malament, el cert és que una entesa entre el PSOE i Podemos sembla més lluny que mai. També se m'acudeixen hipòtesis més preocupants encara per les quals l'acord no ha sigut possible. Una, perquè en realitat el PSOE no volia pactar amb l'esquerra i està escenificant el trencament per mostrar-se davant l'opinió pública legitimat per negociar amb la dreta. De fet, no seria la primera vegada que arriba a un pacte de govern amb Ciudadanos. En concret, seria la segona. L'altra hipòtesi no vull dir-la massa, no vaja a ser que siga la correcta. Perquè això seria desastrós. Vindria a ser que potser determinats actors importants no volen que entre Podemos en el govern. Em referisc, és clar, a les grans empreses, però la tendència mostrada pel molt preparat rei Felip VI a clavar-se en política i prendre partit- el que els clàssics anomenaven borbonear- no em deixa gens tranquil. I eixa em sembla tan terrible que no vull pensar que puga ser. Perquè implicaria que la soberania popular té un límit molt clar, que els resultats electorals poden ser retorçuts i tergiversats -con Rivera -o con Casado sí, diga el que diga la gent que vota, i que l'esquerra mai pot arribar al govern. És a dir: això seria una limitació molt greu de la democràcia, i li llevaria a Espanya de fet el caràcter d'Estat social, i posaria molt en dubte la seua condició democràtica. Com dic seria tan greu que vaig a pensar que no és això.

En fi. El que sí vaig a fer és traure pit i orgull. Perquè al País Valencià sí ha sigut possible un pacte de govern entre tres forces polítiques -que són de fet quatre, o més encara si recordem que Compromís és una coalició. I s'ha fet conformant un equip sòlid i coherent barrejant els partits en els diferents nivells de poder, el famós mestissatge.

O siga, que la paella i els pactes d'esquerres, com a València en cap lloc. A veure si prenen nota i es deixen de tontades i de prendre'ns el monyo. Que ja va bé.

domingo, 28 de julio de 2019

Pólvora fallera o vandalisme: eixa és la qüestió

Aquest article va ser publicat originalment al Tro d'Avís del Llibret de la Falla de la Plaça la Malva d'Alzira del 2019
Pot llegir-se fent clic ací


¿Són les falles acústicament sostenibles? Si se'm pregunta específicament per la qüestió dels coets i la pólvora, la resposta és sense dubte que clar que són sostenibles. No puc concebre la festa de les falles sense mascletades, sense traques, sense despertades, i, de fet, algunes d'aquestes pràctiques estan minvant en els darrers anys estrangulades per normatives pensades desde molt lluny o aplicades des de prop amb poqueta amplitud de mires i menys estima per la nostra cultura. Tampoc crec que siga cap problema que els xiquets de la comissió facen esclatar coets al voltant de la falla. Forma part de la nostra manera d'entendre el temps de la festa: els esclats festius són la marca sonora de la interrupció de la qüotidianitat, de la recuperació per a la gent de l'espai públic habitualment ocupat íntegrament pels cotxes.

El que no és sostenible de cap de les maneres és el vandalisme. Perquè a més el vandalisme és perillós i constitueix un ús abusiu de l'espai de tots i de totes. En alguns moment s'ha viscut un excés de tolerància amb la venda indiscrimada de coets de gran tamany, fins i tot de coetons i de femelletes, que han sigut utilitzats per a la destrucció del mobiliari urbà, per a l'assejament de persones, per a exhibicions patètiques de matxirulisme descervellat. I això és el que no pot ser, el que no ha de ser.

A més, moltes vegades els perpetradors d'aquestes accions no són ni tan sols fallers. Són visitants confosos per una idea equivocada de la diversió fallera que de vegades se'ls ha venut, o visitants i locals que només veuen en les falles una ocasió per a la burrera. No s'enganyem. L'ús descontrolat de la pirotècnia no només no forma part de la festa, sinó que és un problema per a ella, embruta i distorsiona la seua imatge, i, com sabem bé els fallers i falleres del Barri del Carme de la Ciutat de València, pot fins i tot impedir-nos el gaudi dels carrers de la nostra demarcació.

La pólvora fallera és sostenible. Sostenible i essencial a la festa. El vandalisme pirotècnic massiu és insostenible i perjudicial. Així de senzill.

La foto de la traca correguda l'he treta de amigospirotecnia.mforos.com

miércoles, 24 de julio de 2019

La posidònia, el turisme i la pobresa

Text de la secció Va com va que es va emetre per Ràdio Gandia el 23 de juliol de 2019


Sent a Ràdio Gandia al president dels empresaris de la Safor Juan Pablo Tur que la indústria a la comarcaes transformarà en els propers anys digitalitzant-se i modernitzant-se. Espere que tinga raó. I ja posats a desitjar, que la indústria -i altres sectors- augmenten la seua importància relativa i allunyen el risc del monocultiu del turisme.

També he sentit a la Cadena Ser posar Dénia, Xàbia i Calp com a exemple de localitats estressadesper l'allau estival de turistes. I he llegit que la seua comarca encapçala elsindicadors de risc de pobresa entre totes les comarques del país. Curiosament, mentre buscava en google la notícia per refrescar les dades m'ha eixit una altra de l'estiu passat "La Marina Alta es la potencia valenciana enalquileres turísticos". I estic segur que hi ha una relació entre aquestos dos fets.

El turisme està molt bé, i és una font de recursos digna i estimable. Però fer dependre la riquesa d'una comarca del turisme té molts efectes secundaris indesitjables. Un d'ells és, clar, patir estiuejants ignorants com aquell que vam veure fa poc en Apunt diguent que la platja estava bruta perquè tenia "algas", que és com anomenava ell la posidònia, o aquells altres que provocàren fa un parell d'anys un incident a l'ajuntament de Bellreguard perquè no podien suportar que els regidors parlaren en valencià. Això és molt fastigós i mostra eixos problemes estructurals d'Espanya, el que diuen que és el país més descentralitzat de l'univers però molts habitants de la capital del qual sempre senten que viatgen a províncies quan el recorren amb condescendència sobreactuada de senyorets.

Però hi ha altres problemes més greus. El turisme provoca l'especulació del sol i del mercat de la vivenda. Dispara els preus de compra i els de lloguer. A València ciutat per exemple el centre comença a ser prohibitiu per als seus habitants al mateix ritme que es converteix en un parc temàtic per a turistes, una part dels quals per cert són sorollosos, bruts i poc respectuosos, comiat de fadrins i fadrines inclosos, un tema, per cert, que Gandia també pateix mentre alguns fan l'agost amb ell tot l'any.

El turisme a més -i d'això s'està parlant estos dies- genera ocupació de molt mala qualitat, eventual, mal pagada i moltes vegades amb hores extres no reconegudes. Per posar-me marxista, el turisme genera molta plusvàlua que reverteix en molt poques mans. Treballadors i treballadores mal pagats en zones caríssimes: mala combinació.

O siga que sí, que turisme sí. Però amb coneixement, que si no, la font de recursos pot esdevindre una font de problemes i de pobresa per als qui resideixen tot l'any. Encara que alguns es forren.


La fotografia de la posidònia prové de cram.org

domingo, 21 de julio de 2019

Ninots de lloguer

Aquest article va ser publicar originalment al Llibret de la Falla El Port de Silla del 2019
Podeu llegir-lo fent clic ací

El món de les falles mai deixa de sorprendre'm. Moltes vegades per a bé, que conste. Però no sempre. El que vaig a contar va passar a Gandia, però em tem que no és exclusiu de la capital de la Safor. Les falles passades una falla molt coneguda i molt elegant va ser sancionada per retirar totes les bases abans de la cremà. Sembla que havia arribat a un acord amb els seus artistes per no cremar-les i tornar-li-les. Pel que he sentit dir, sembla que altres falles havien tornat algun ninot als mateixos artistes. Aquesta arribà més lluny i la seua espectacular innovació va consistir en tornar totes les bases. Moltes vegades es diu que les falles abusen del recurs dels indults honorífics. En aquest cas no estem parlant de que se'ls anà la mà regalant ninots a la fallera major o al president. En certa mesura, ni tan sols els ninots eren de la comissió. Es pot dir que la seua falla era en part una falla de lloguer.

Aquest tema em sembla greu, trist i escandalós, i no es pot comparar en absolut als refregits (ni els clàssics per reutilització de motlles, ni els digitals), perquè no estem parlant de diferents individus d'una sèrie sinó literalment d'utilitzar el mateix ninot en més d'una falla. Llogar un ninot, plantar-lo en el carrer per tindre una falla més gran i amb més bases pel mateix preu, obtindre un bon premi i després tornar-lo, no només és un agravi comparatiu, un exercici d'avantatgisme, respecte a les comissions que cremen la seua falla sencera, que també, sinó que atempta contra el mateix sentit de la festa de les falles. Açò va de plantar un monument satíric al carrer i cremar-lo la nit de Sant Josep. Totes les altres coses són boniques, emocionants i divertides, i completen la festa tal com ha arribat als nostres dies, però no deixen de ser coses afegides a eixe ritual del foc que li dóna sentit a tot. Si no cremem la falla, no estem fent falla. Això ho va entendre molt bé aquella comissió de la Ciutat de València que volgué indultar una falla infantil sencera i acabà cremant-la unes setmanes després. És falla perquè es crema.

Crec, però, que el fet dels ninots de lloguer i el sentit profund de la picaresca que s'hi amaga, no és només una anècdota, sinó que arrela en problemes que la festa arrossega desde fa dècades. Com a mínim jo distingisc dos.

D'una banda precisament la pèrdua de pes específic del monument dins de la vida de la comissió. Tant ha anat augmentat la importància d'altres elements, que per a alguns fallers i falleres la falla és un element més i ni tan sols el més important. Recorde fa uns anys que em vaig trobar un artista faller molt admirat per mi, José Manuel Alares, plantant quasi en solitari una falla infantil no massa lluny de l'estadi de Mestalla a la Ciutat de València. De fallers o falleres no hi havia ni un. A cent metres, aproximadament, la falla celebrava dins de la seua carpa un esdeveniment infantil. Hi havia alguna cosa més important per a la xicalla de la comissió en eixe moment que veure alçar-se la seua falleta de l'any? Realment no podem culpar a eixos xiquets i eixes xiquetes perquè hagen perdut la perspectiva sobre el que fa que les falles siguen falles. Evidentment els seus majors no els ho han transmés perquè tampoc semblen tenir-lo massa clar. En eixa lògica, llogar ninots és un pas natural. Si això deixa més diners per a altres coses accessòries i damunt s'aspira a premi, doncs, tot va rodat.

D'altra banda, és de veres que per a fer la trampa de la falla de Gandia fan falta dos, la comissió i els artistes. La sanció va recaure en la comissió, però em sembla evident que en aquest cas els artistes van fer si més no d'element incitador a la corrupció. Algú em podria dir que en el fons va en el mateix sentit que la consolidada pràctica -hui en retrocés en part per la política de subvencions- de declarar un pressupost inferior al real. Em sembla malament, i em sembla molt greu perquè una vegada més adultera el concurs (ai, el concurs, què perniciós és) i perquè no deixa de ser una manera de defraudar. Però torne a insistir que la práctica del lloguer de ninots atempta contra la mateixa essència de la festa fallera, per la qual cosa, al menys en sentit faller, em sembla encara més greu.

Ara bé, perquè fan els artistes eixes coses? Perquè s'atreveixen a plantejar-les a les comissions? La resposta ens duria a les condicions dolentes de l'ofici, a com de difícil resulta viure de fer falles i a la manca de valoració de l'originalitat i de la tasca creativa de disseny que les falles impliquen. Moltes comissions continuen contractant les falles a pes (a volum), i moltes vegades el benefici que els artistes obtenen de la seua feina apenes serveix per cobrir despeses. Quan es planten falles conceptuals, falles diferents, sempre hi ha qui assenyala com a argument definitiu: "i per a fer açò li han pagat tant?" Fins que no assolim que l'artista faller és un artista, i que per tant cal recompensar el treball creatiu i -i no estic pensant en pagar més, perquè sé com estan les finances de les comissions, sinó possiblement en fer falles més xicotetes pel mateix diners- estarem entre tots matant el col.lectiu. El contrari de fet incentiva pràctiques tan aberrants com el lloguer de ninots, i posa en risc l'ofici. Ara a València algunes veus estan advertint de la mort de la ciutat fallera. Tant de bo encara estiguem a temps de revertir la situació.

La foto l'he treta de telesafor.com