Els "xiringuitos" clientelars no són Universitat

Text de la columna Va com va emesa a Ràdio Gandia l'11 de setembre de 2018
L'àudio complet es pot escoltar ací
(La foto és de eldiario.es)

El dilluns va començar el curs a la Universitat de València. Sempre emociona el contrast entre els corredors  quasi buits de la setmana passada i l'esclat de vida del matí de dilluns. Emocionen especialment els estudiants de primer, estrenant vida acadèmica adulta, expectants, desorientats, emocionats i emocionades. Una de les grans sorts de ser professors és tornar a viure eixe ambient especial, eixa remor, eixe soroll renovadament jove any rere any. Viure és veure eixe etern recomençar cada vegada des d'un punt diferent de la pròpia biografia.

Justament el mateix dia es va descobrir un altre cas que té molt mala pinta d'eixa expendeduria de títols que és la Universidad Rey Juan Carlos. Esta vegada la ministra Carmen Montón sembla pertànyer a la mateixa confraria acadèmica de Cristina Cifuentes o Pablo Casado. En llegir la manera tan còmoda com sembla que es va traure el màster no he pogut deixar de pensar en els estudiants que omplin les classes estos dies, i especialment en els xicons i les xicones de la Safor que es peguen espectaculars matinades per agafar un tren que els permeta arribar a les classes de les vuit del matí, en els estalvis i en els seus esforços econòmics per traure un grau o un màster sense trampes ni dreceres perquè no es diuen Montón, ni Cifuentes, ni Casado, ni pertanyen a cap oligarquia, ni als senyorets de tota la vida ni als assimilats.

I també he pensat en els estudiants normals de la Universitat Juan Carlos I, els i les que anaven a classe i ajudaven a que eixe xiringuito semblara una universitat seriosa i els seus màsters sumaren punts en els curricula, que desconeixien que gent que ni sabien quina cara tenia (o la coneixien de la tele) tindria la mateixa titulació que ells i elles sense pegar ni brot, por ser vos quien sois, que per a alguna cosa els poders polítics van crear eixa universitat. Molt ben posat el nom, pel que sembla, Universidad Rey Juan Carlos, molt profundament monàrquica i nobiliària la seua filosofia: a cadascú no segons el que fa sinó segons qui és.

És una especial vergonya que eixes pràctiques les fera una universitat pública i a tots i a totes ens hauria d'interpel.lar, perquè això és escandalós i aberrant. La universitat pública ha de ser un factor d'anivellament social, i a més amb mirada ampla: una institució que ens faça persones crítiques i cultes i formades. La universitat no pot ser un altre element al servei de les èlits socials per exercir i fer valdre els seus privilegis. Perquè els títols regalats devaluen tots els títols. I això no pot ser. Per respecte als i les estudiants que lluiten cada dia, tren a tren, classe a classe, treball a treball. Els xiringuitos clientelars no són universitat.