 |
| Text de la meua columna Va com va emesa per Ràdio Gandia el 30 de juliol de 2019 |
Se n'anem de vacances
sense tindre govern de l'estat. I això ha resultat molt trist i molt decebedor.
Recorde l'alegria amb la qual vaig saludar els resultats de les eleccions des
d'aquesta secció. En aquell moment semblava que s'obria un periode de distensió
i que potser alguns dels problemes que pateix aquest país entrarien en vies de
solució o al menys deixarien d'agreujar-se. Res més lluny de la realitat. Han
passat els mesos i estem com estàvem. O pitjor.
Pitjor perquè el pacte
natural, el pacte d'esquerres que crec humilment que és el sentit del vot del
espanyols i les espanyoles està més lluny que mai. Siga per desconfiança mútua,
siga per errades en les estratègies negociadores, siga perquè es cauen
malament, el cert és que una entesa entre el PSOE i Podemos sembla més lluny
que mai. També se m'acudeixen hipòtesis més preocupants encara per les quals
l'acord no ha sigut possible. Una, perquè en realitat el PSOE no volia pactar
amb l'esquerra i està escenificant el trencament per mostrar-se davant l'opinió
pública legitimat per negociar amb la dreta. De fet, no seria la primera vegada
que arriba a un pacte de govern amb Ciudadanos. En concret, seria la segona.
L'altra hipòtesi no vull dir-la massa, no vaja a ser que siga la correcta. Perquè
això seria desastrós. Vindria a ser que potser determinats actors importants no
volen que entre Podemos en el govern. Em referisc, és clar, a les grans
empreses, però la tendència mostrada pel molt preparat rei Felip VI a clavar-se
en política i prendre partit- el que els clàssics anomenaven borbonear- no em deixa gens tranquil. I
eixa em sembla tan terrible que no vull pensar que puga ser. Perquè implicaria
que la soberania popular té un límit molt clar, que els resultats electorals
poden ser retorçuts i tergiversats -con
Rivera -o con Casado sí, diga el que diga la gent que vota, i que
l'esquerra mai pot arribar al govern. És a dir: això seria una limitació molt
greu de la democràcia, i li llevaria a Espanya de fet el caràcter d'Estat
social, i posaria molt en dubte la seua condició democràtica. Com dic seria tan
greu que vaig a pensar que no és això.
En fi. El que sí vaig a
fer és traure pit i orgull. Perquè al País Valencià sí ha sigut possible un
pacte de govern entre tres forces polítiques -que són de fet quatre, o més
encara si recordem que Compromís és una coalició. I s'ha fet conformant un
equip sòlid i coherent barrejant els partits en els diferents nivells de poder,
el famós mestissatge.
O siga, que la paella i
els pactes d'esquerres, com a València en cap lloc. A veure si prenen nota i es
deixen de tontades i de prendre'ns el monyo. Que ja va bé.
