La revolta de les "províncies"

Amb aquesta columna Va com va enceta la seua època silvestre. Si voleu sentir el podcast, el trobareu a soundcloud fent clic ací. Si no passa res, trobareu un podcast nou i un nou post al blog cada dimarts. Perquè dimarts és el dia del Va com va.

-----------------------------------------------------

L'altre dia els diaris madrilenys anunciaven exultants d'alegria que Madrid, "abierta i liberal" segons l'èpica de l'ABC és per fi la primera en PIB i superant Catalunya. A banda que cal tindre molta barra i molt poca vergonya per contraposar Madrid oberta i liberal (la d'Almeida i Diaz Ayuso) a una Catalunya suposadament tancada, el que és evidentment fals és que l'augment aquest de Madrid s'haja fet a costa de Catalunya. Es fa, per supost, a costa d'eixa Espanya buidada de la que tant diuen preocupar-se quan parlen d'ella com una cosa entranyable i llunyana amb un paternalisme molt fastigós.

Madrid, eixa comunitat autònoma que és també la capital de l'estat, concentra recursos i és la seu de tots els poders. Genera una enorme força centrípeta en aquesta Espanya radial i atrau cap a ella, via exencions fiscals, via normatives o via recaptacions, capitals i població. Segueix sent la ciutat cort funcionarial que descriu Pérez Galdós però ara amb l'afegit dels executius neoliberals del món financer. Capital d'un imperi imaginari, en versió cutre, depreda implacablement el seu voltant.

Per això crec que és molt bona notícia eixa modesta revolta de les regions de la qual anem en els darrers temps percebent xicotets símptomes: Teruel Existe al congrés o la reivindicació de Lleó d'esdevindre comunitat autònoma per raons històriques i d'identitat. Les burles amb les quals són rebudes pels mitjans cortesans o bé són una altra prova de l'aillament de la bambolla madrilenya que confon les seues circumvalacions amb els límits de l'univers, o bé son la reacció visceral de qui sent amenaçada la seua posició de privilegi pels qui considera inferiors: els provincians, o, com els agrada dir-los precisament als encara habitants d'eixa Espanya buidada: els paletos. Llegint alguns articles estos dies vaig sentir ressonar el sentit original del títol del diari fundat per Teodor Llorente: Las Provincias i que després tant ha sigut pervertit i embrutat. Ell volia que se sentira la veu de les províncies en la capital sobèrbia i arrogant.

Sí. Coincidisc amb els raonaments d'alguns eminents politòlegs de l'entorn de Compromís. Possiblement hi ha espai per a una federació de forces autonòmiques, potser eixa siga l'embranzida que ens puga acostar a la necessària federalització de l'estat, i això, clar, inclou sense dubte, no només Catalunya o les Illes, sinó també Aragó, Astùries, i Lleó, i fins i tot Castella. Però hi ha una cosa que no haurien d'oblidar mai: Madrid no és una comunitat autònoma com les demés. Madrid és l'altre. Madrid és la Cort. I fins ara els seus interessos han passat per buidar la resta. L'Espanya de Madrid és una extensió de la seua perifèria, és tota ella Espanya buidada.

A mi m'han dit "tu calla" (Va com va)

M'han comunicat que Ràdio Gandia no tornarà a emetre la meua columna Va com va. Ha estat una experiència bonica. Precisament en el darrer lliurament, el que feia 103, deia que em sentia com un tenaç llançador de botelles amb misatges als seu interior que buscaven receptors, còmplices o crítics. Però ho va escriure Mario Benedetti en un poema que parlava d'això, de botelles amb missatges: "el mar es un azar", i dóna sorpreses, i no accepta totes les botelles. Ja no llançaré cap botella més a través de les ones de Ràdio Gandia.

Vaig començar a l'octubre de 2017 gràcies a Puri Naya, que va pensar en mi per fer una columna d'opinió setmanal, amb total llibertat. I així ho vaig fer. Vaig escriure del que m'abellia i en el to que m'abellia. I durant molts mesos, moltes setmanes, em vaig sentir reconegut i recolzat.

Últimament les coses havien canviat, i no puc dir que m'haja sorprés l'eliminació de la secció. Se m'havien donat una série d'instruccions sobre temes que no havia de tractar. Bàsicament es volia que no parlara de política. I clar, una secció que es titola Va com va i no parla de política no té massa sentit. Especialment en els temps convulsos que corren, quan tindre una tribuna pública i callar vol dir assentir.

El primer avís se'm donà després d'aquesta columna. Després vaig decidir passar a un to críptic i líric, però després de la repressió a Catalunya arran de la publicació de la sentència del Procés vaig incloure en l'últim moment una frase alusiva en una columna que parlava de milotxes i de gestos simbòlics: "Pense en Kurdistán, o en Ecuador. O en Catalunya, però per raons que serien complicades d'explicitar, sembla que no és bona idea parlar-ne en esta secció". Ahí vaig rebre el segon toc. El tercer el vaig rebre amb ocasió d'aquesta altra. El quart i darrer després d'haver reivindicat ací el poder revulsiu de la figura mediàtica de Greta Thunberg i la manera com posava en evidència actituds hipòcrites dels mateixos que s'oposen als carrils bici, destrueixen l'horta o degraden el servei ferroviari de rodalies. Sembla que parlar d"aquesta colla d'hipòcrites, de taurons i de depredadors ambientals" va ser massa explícit per a l'emissora. I, així, just abans de Nadal se'm comunica que la secció no continuarà al 2020. Va com va. En efecte, així va.

Evidentment si no podia dir el que pensava, si en una columna d'opinió no podia expressar la meua opinió raonada i argumentada, amb sinceritat i honestedat intel.lectual, la secció ja no tenia sentit. I puc dir amb orgull i dignitat que no he dit cap paraula que no pensara, ni m'he callat res del que he pensat que havia de dir. I això és al final el més important per als qui expressem opinions de manera pública.

Han sigut més de dos anys molts bonics. He complit un somni de xiquet, parlar per la ràdio, tindre una secció pròpia, i no perdré mai la gratitut pels qui ho van fer possible. Però com cantava Ovidi, va com va i "a mi m'han dit 'tu calla'". Doncs haurem de trobar la manera de seguir pensant i de seguir escrivint, de practicar el vell exercici del lliure pensament. I de no callar. I continuar llançant, amb persistència, amb tenacitat, amb humiltat però amb fermesa, per canals potser més modestos però també més lliures, noves botelles al mar.

La foto d'Ovidi Montllor és de Francesc Fàbregas. I l'he treta d'ací:

https://www.ara.cat/tema_del_dia/Sempre-Ovidi-Montllor_0_1316268417.html

Seguir i seguir així

Text de la meua columna Va com va del 17 de desembre de 2019

L'altre dia, al Centre de Gandia de la Universitat de València, al Tossal, mentre parlava amb Sergi sobre alguna qüestió d'intendència, se'm va acostar una dona. "Tu parles per la ràdio, veritat? Els dimarts?" Jo li ho vaig confirmar. "Ho sabia", va dir. "T'he conegut la veu". Digué que m'escoltava cada setmana. I sembla veritat perquè recordava, per exemple, que la meua filla va ser la fallera major infantil de la meua falla el març passat. També em va dir que seguira així. No sap com d'importants per a mi van ser eixes paraules. Que seguira així.

Eixe dia vaig sentir la màgia de la ràdio. Els i les oients desconeguts i desconegudes que esteu ahí ara mateix sentint-me, estant d'acord, (o no) es materialitzaren de sobte, i em va sembla preciós i oportú. Cada setmana llance una botella al mar amb les meues reflexions. La llance a la entranyable comunitat de Gandia i la Safor i eixe dia vaig tindre la prova irrefutable que la botella arriba a les vostres cases, als vostres treballs, i que així, jo mateix, tenaç llançador de botelles, forme part d'aquesta comunitat, del paisatge sonor gandià i saforenc. I em sembla bonic, i emocionant, aquesta tardor que ha fet deu anys que vaig començar a donar classe a Gandia, ignorant encara de totes les coses bones que m'anava a donar.

Aquest Va com va vull dedicar-li-lo a aquella oient concreta. Per donar-li les gràcies, per estar, per sentir-me i per recordar-me quant val la pena aquest raconet fet de paraules. I per dir-li que sí, que cada paraula que dic en aquesta columna la pense de veritat, i que això precisament és el que els hi dona legitimitat. No soc objectiu, clar, ningú ho és del tot, però tracte de parlar amb honestedat intelectual i amb sinceritat. I sí, per tu, oient d'aquell dia a la Universitat, per vosaltres, seguiré així.

Greta Thunberg té raó (i el PP no. I Ábalos tampoc)

-->

Text de la meua columna Va com va del 10 de desembre de 2019

Reconec que la figura de Greta Thunberg em produeix una certa estranyesa. No tant pel fet que una dona jove de 16 anys tinga ideals i militància. Això no hauria d'estranyar a ningú. Hi ha moltes xicones d'eixa edat amb espenta i ideologia. El que sorpren és la visibilitat mediàtica que ha aconseguit. Això fa sospitar, clar, i cal estar vigilant amb aquest fenòmen. Però el que és cert és que amb ella també ha visibilitzat seriosos i urgents problemes mediambientals i ha reforçat la mobilització del jovent. A més, la mena d'atacs i menyspreus que pateix i de qui els pateix indica que ara per ara no és una figura innòcua.

També és un gran detector d'hipòcrites: sentir a l'alcalde de Madrid a la Cimera del Clima traure pit per Madrid Central va donar molta vergonya aliena. Qualsevol dia anem a tindre als nostres polítics locals del Partit Popular (a Gandia i a València) diguent que a ells els encanten els carrils bicis. Seria divertit.

També té barra que eixa mateixa setmana s'enterem que el ministeri de Foment contempla la possibilitat de traure l'estació de ferrocarril de Gandia fora de la ciutat, fent així menys operatiu per al dia al dia el transport en tren, deteriorant-lo encara més, i afavorint per tant l´ús del cotxe privat. No sorpren d'un ministeri que canvia horta per asfalt a la V21, que vol ampliar de manera desmesurada i embogida el port de València i que deixa morir l'Albufera, les platjes i les nostres zones litorals.

Doncs està molt bé que aquesta xicona sueca, sempre amb barret i careta d'emprenyada, introvertida i emocional, pose en evidència a aquesta colla d'hipòcrites, de taurons i de depredadors ambientals. A veure si aconsegueix que es tallen una mica, ni que siga per vergonya.

La foto de Greta l'he treta de elpais.com

La vida quotidiana en la colònia. Hui: els trens de rodalies

Text per a la meua columna Va com va, a Ràdio Gandia, del 3 de desembre de 2019

L'altre dia arribava amb temps per agafar el tren de València cap a Gandia de les 14.41. En entrar al hall de l'Estació del Nord, em vaig trobar amb el concís missatge: cancel.lat. Xarrant un poc amb la gent que esperava resignada em van contar que és habitual la cancel.lació d'eixe tren. El següent, el de les 14.56, va eixir quasi deu minuts tard plé de gom a gom de persones no menys resignades.

Patim un servei de rodalies molt dolent. Els trens pràcticament mai són puntuals, encara que amb diferent graus de retard. Les cancel.lacions són habituals. I m'escandalitza a més que RENFE no trobe necessari donar explicacions als usuaris. Em sembla un despreci simplement humiliant. Jo vaig insistir i vaig entrar a l'oficina d'atenció al client. I em digueren que possiblement es debia a manca d'unitats... És a dir que no tenen els trens necessaris per complir l'horari i la freqüència anunciats.

La mateixa setmana vaig llegir les notícies sobre els informes preliminars del tren de la costa, ambigus i capciosos, i que a més no inclouen la necessitat d'una estació a Bellreguard, com denunciava amargament el seu alcalde (i després hem conegut coses encara pitjors d'eixe seguit d'infàmies i disbarats, com la genialitat de traure l'estació de Gandia del seu casc urbà).

Els valencians i les valencianes patim d'una manca d'inversions crònica en infrastructures de transport per part del govern de l'estat. I d'una manca de sensibilitat també. Que el ministre de foment siga valencià, José Luis Àbalos, no sembla haver modificat açò. Igual és que només s'en recorda que és valencià en campanya electoral. Que després fa lleig a Madrid.

La foto prové del compte de twitter https://twitter.com/IndignatsRenfe