Mostrando entradas con la etiqueta transfòbia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta transfòbia. Mostrar todas las entradas

martes, 6 de julio de 2021

L’homofòbia i els companys (i companyes) de viatge del feixisme



Fa un parell de setmanes vaig escriure el meu Va com va sobre l’assassinat d’una persona migrant, Younes Bilal, a Mazarrón, Múrcia, i l’increment d’accions violentes racistes a aquesta comunitat autònoma amb majoria electoral de VOX. Hui, a penes una setmana després de l’orgull, vull parlar de l’increment de les agressions que la comunitat LGTBI està patint a l’estat espanyol. L’assassinat a colps del jove Samuel a Coruña, més enllà de l’incident concret perquè començara la palissa, té tot l’aspecte de ser un assassinat homòfob i se’ns apareix com la culminació d’una allau d’agressions que s’han anat denunciant les darreres setmanes, també al País Valencià.

Realment fa molta por. És com si els objectius de l’agenda de l’odi de la ultradreta, de la seua violència verbal, s’anaren concretant en clima d’assetjament constant i violència física un rere l'altre. Les persones migrants i el col·lectiu LGTBI no estan segures ni tan sols en ciutats on fa temps que van conquerir (o això semblava) el dret a la visibilitat, el dret a viure vides normals, sense amagar-se.

En el cas de l’homofòbia hi ha a més un fet que em sembla especialment preocupant... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)


I la versió en àudio la trobareu ací:




martes, 16 de junio de 2020

La transfòbia no és el camí




Un llibre que jo recomanava a qualsevol estudiant que em demanava bibliografia per treballar sobre gènere era sense dubtar-ho El género en disputa, de Judith Butler. O, el text titulat "Tecnologias del gènere", de Teresa de Lauretis. Entenia -i encara entenc- que pensar el gènere com a una mena de paquet simbòlic, per tant cultural, ideològic i històric, permetia entendre com la definició d'identitats de gènere s'havia vinculat històricament a relacions de poder.

No és que la biologia no existisca, clar que existeix, però les relacions de poder s'articulen al nivell simbòlic, i eixes relacions de poder, la societat patriarcal, per entendre'ns, es basen precisamente en una suposada relació de necessitat entre l'anatomia i els paquets simbòlics corresponents al gènere. Les relacions de poder, vinculades en aquest cas a identitats pensades com a essencials, necessàries i tancades, són elements simbòlics que tenen efectes reals i ben reals. Qüestionar-les i combatre-les s'ha de produir al nivell simbòlic, trencant eixes relacions ideològiques de falsa necessitat. L'alliberament simbòlic, el trencament i subversió de les identitats de gènere establides pel patriarcat comportarà també aleshores efectes reals. Per això... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)