Un llibre que jo recomanava a qualsevol estudiant que em demanava bibliografia per treballar sobre gènere era sense dubtar-ho El género en disputa, de Judith Butler. O, el text titulat "Tecnologias del gènere", de Teresa de Lauretis. Entenia -i encara entenc- que pensar el gènere com a una mena de paquet simbòlic, per tant cultural, ideològic i històric, permetia entendre com la definició d'identitats de gènere s'havia vinculat històricament a relacions de poder.
No és que la biologia no existisca, clar que existeix, però les relacions de poder s'articulen al nivell simbòlic, i eixes relacions de poder, la societat patriarcal, per entendre'ns, es basen precisamente en una suposada relació de necessitat entre l'anatomia i els paquets simbòlics corresponents al gènere. Les relacions de poder, vinculades en aquest cas a identitats pensades com a essencials, necessàries i tancades, són elements simbòlics que tenen efectes reals i ben reals. Qüestionar-les i combatre-les s'ha de produir al nivell simbòlic, trencant eixes relacions ideològiques de falsa necessitat. L'alliberament simbòlic, el trencament i subversió de les identitats de gènere establides pel patriarcat comportarà també aleshores efectes reals. Per això... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)
La foto l'he treta d'aquesta notícia: https://www.20minutos.es/noticia/2972452/0/hazte-oir-transexuales-ninos-autobus-policia-inmoviliza-pene-vulva-madrid/
