La pàtria dels mots

 

Aquest poema va ser publicat originalment al Llibret de la Falla Plaça Dos de Maig de Paterna del 2019

"...Mots que romanen,

mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,

oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria."

Gabriel Ferrater

"...i siga el vostre cor com llàntia encesa.

A son caliu fervent, voreu la Pàtria

com s'aixeca potent, com és eterna".

Eduard Buil (1934)

Cada més de març les flames

ens imposen un nou començament.

Hem bastit il.lusions a poc a poc,

hem forjat un somni col.lectiu,

l'hem alçat a la plaça,

hem sigut poble al seu voltant

i després tot ens ha esdevingut cendra.

I tanmateix no ens resignem.

Alçarem nous somnis a la plaça

i el poble serà

més enllà de nosaltres

en la plaça en festa.

Però no ens resignem nosaltres

a la cendra

i al silenci.

De les falles del passat,

de les rialles antigues

ens queden les paraules.

Són com remors d'altres vides,

com ecos del poble en el poble,

com empremtes en la sorra

que són si les mirem

com presències vives d'altres temps

que encara ens parlen.

No hi ha evolució. No és aixó.

No és evolució la paraula.

No és ascens tampoc, no s'albira

destí, ni cim, ni definitiva glòria.

Hi ha només un llarg camí que supera

les nostres forces, una llarga filera

de petjades negres en espais blancs.

Paraules precedeixen les nostres

i les nostres les busquen i les repeteixen

i en elles ressonen.

Constantí Llombart i Eduard

Buil, Francesc Almela i Vives,

Ricard Sanmartín, Josep Maria

Esteve i Victòria,

Maria Beneyto, Carles Salvador

i Vicent Andrés

Estellés veren les mateixes

flames que nosaltres

en nits que anunciaven primaveres

i en la mateixa llengua

que nosaltres

les cantaren.

I viuen si versos nous canten

noves flames.

Són ecos, són remors.

En la pàtria dels mots viuen.

Però viuen encara.

I som poble amb ells

a través del temps

i de la història. Som poble amb ells i amb elles

i en la mateixa

entranyable,

pàtria

viurem