A l'ombra del Torreón del Pino

Text complet de la columna Va com va
emesa per Ràdio Gandia el 3 de setembre de 2019

Retornem al setembre amb renovades forces i amb l'alegria d'estar una nova temporada amb els oients de Gandia i la Safor. I sembla que aquest curs va a estar plé de coses de les que parlar.

De fet, també l'agost ens hauria donat per a fer aquesta secció. En algun moment fins i tot vaig estar a punt de demanar fer alguna edició d'extraordinària de les ganes que tenia de comentar-vos coses.

Per exemple, tenia ganes de dir-vos que em va agradar molt la campanya de l'Ajuntament de Gandia per fer que els i les visitants aprengueren si més no una miqueta de valencià. Evidentment no es van a traure la capacitació amb aquesta campanya, eixe no és l'objectiu, però n'hi ha prou -i és molt important- amb que visibilitzen que estan passant dies d'estiu a una ciutat -i una comarca- que té la seua pròpia llengua i la seua pròpia cultura. I és més important si cap en estos moment en que es fa tan present el despreci quan no l'odi indissimulat que molts espanyols castellanoparlants de Comunitats Autònomes monolingües senten per les altres llengües espanyoles.

És a dir, no només es tracta de que els turistes coneguen la cultura gandiana i valenciana sinó que molts d'ells i d'elles coneguen com és en realitat Espanya més enllà de les circumval.lacions de Madrid (que per cert paguem entre tots), és a dir, com és de diversa, de plural i de rica culturalment. I cal que ho tinguen clar, perquè no hi ha Espanya possible si no cabem tots i totes parlem la llengua que parlem. I cal que ho tinguen clar abans que siga massa tard si és que no ho és ja.

O siga, que per eixa banda, la meua felicitació a l'Ajuntament de Gandia. I bé està, perquè he de dir que començaren l'estiu donant-me un disgust amb la nova cartelleria de les rutes turístiques. Estava passejant tranquil.lament un dia quan em vaig trobar un cartell que anunciava des de lluny el Torreón del Pino, com a número 3 de la "Ruta Centro Histórico". Només si t'acostaves podies llegir "Torrassa del Pi" i l'explicació en valencià, encara que amb el mateix tamany de lletra que els textos en anglés i en francés, alienant per tant la nostra llengua. A més, estos dos últims parlaven de "The Torreón del Pino" i de "Le Torreón del Pino" amb el nom en castellà entre cometes donant a entendre que eixe, el castellà, i no el valencià, és el seu nom original.

Anem en compte amb aquestes incoherències, perquè si no potser que el que per una banda visibilitzem per l'altra el tornem a invisibilitzar. I aleshores haurem fet literal el lapsus eixe de donar un gir de 360 graus: perquè s'haurem quedat exactament on estàvemn, o pitjor, a l'ombra del Torreón del Pino.