 |
| Text de la columna Va com va emesa a Ràdio Gandia el 16 d'octubre de 2018 L'àudio complet es pot escoltar ací |
Una de les cançons dels
Beatles que més perplexitat em causaren quan comencí a pensar en el que deien
és "Revolution". "Em dius que és la institució, ja saps
-acabaven cantant; traudisc de memòria- però millor allibera en el seu lloc la
teua ment".
És de veres que el John
Lennon polititzat dels anys 70 es distanciaria d'això, però el cert és que quan
jo, en la meua adolescència dels anys 80, descubria un darrere de l'altre els
discos dels Beatles, la vaig incorporar sense problemes amb les seues guitarres
distorsionades i la seua potència al grup de les meues cançons preferides.
Tampoc les acabava
d'entendre, per a què s'anem a enganyar, perqué el meu anglés no donava per a
més, però aquella proposta de revolució individual quadrava molt bé amb la meua
adolescència introvertida. Va ser després, en convertir-me jo mateix en un jove
polititzat, quan començà la meua perplexitat amb aquesta cançò. Per què oposar
el canvi col.lectiu, la reforma profunda de les institucions, i fins i tot la
revolució social a la revolució íntima, individual, la revisió crítica i
exigent de la pròpia personalitat i de la pròpia vida i de la pròpia àrea
d'influència? Fins i tot eixa revolució individual pop em va semblar una
coartada per a no implicar-se de veres en la pròpia societat, així que em vaig
quedar amb Imagine i Some time in New York City, que passaren
a ser els meus discos preferits de Lennon.
Tot això ho vinc a dir
perquè estava pensant l'altre dia que sí que hi ha revolucions personals,
modestes, que tenen efectes reals, i que tenen darrere un discurs coherent que
implica un projecte col.lectiu i que predica amb l'exemple. I el motiu
d'aquesta reflexió va ser assabentar-me que Ana i Pep, els propietaris del
restaurant Fusta Orgànic, havien aconseguit amb el seu crowfunding el que necessitaven per tirar endavant el seu projecte
de cuina circular, és a dir que els residus produits pel seu restaurant
acabaran convertits en fertilitzant orgànic per al camp que produeix els
excel.lents productes de proximitat amb els quals fan la seua excel.lent cuina.
Que tot comence i acabe al camp. Sostenibilitat absoluta.
Esta setmana havia
estat temptat de parlar-vos del nou i del 12 d'octubre, però vaig pensar que
això ja ho havia fet i que probablement acabaria parlar d'abstraccions. Per
això el que vaig a fer és felicitar a Pep i Ana per haver-lo aconseguit, però
també per creure en el que fan, per poder dedicar tot el temps dels seus dies a
fer coses en les que creuen, i per tractar de canviar un poquet el món en un
sentit determinat i connectat amb la resta de la ciutat i de la comarca. I és
que millor que imaginar un món millor és tractar de fer-lo realitat amb accions
concretes. I al final serà de veres que alliberar la ment pot ser el principi
de xicotetes però profundes revolucions.
(La foto de les coques l'he treta de /www.lateuaterra.com/fusta-del-camp-a-la-taula-i-de-la-taula-al-camp)
No hay comentarios:
Publicar un comentario