Aquesta pluja que ho banya tot

Text de la columna Va com va emesa a Ràdio Gandia el 23 d'octubre de 2018
L'àudio complet es pot escoltar ací

"Al meu país la pluja no sap ploure", cantava Raimon en una cançò que molts i moltes de nosaltres hem tornat a sentir estos dies. "Si plou poc és la sequera / si plou massa és un desastre". I és que la pluja del nostre país ha tornat a fer honor a la dita.

"No estem acostumats", vaig sentir dir a un tertulià. En realitat jo trobe que sí estem acostumats. Passa en major o menor mesura tots els anys. Les pluges d'octubre són així: els cels semblen descarregar-se amb ira sobre el País Valencià. La gota freda, en diuen. però potser en realitat siga la condensació de tant de mal humor com acumulem el dia 9 del mes, quan l'auto-odi i el feixisme campen pels nostres carrers. Tant se val. En qualsevol cas octubre ens porta eixes pluges: el dia 14 va ser la riuada de València el 57; el 20, la pantanada del 82. El 12, el riu Girona es va dur per davant el pont a Beniarbeig l'any 2007.

Del 1957 conserve memòria de memòria: els relats de ma mare i l'àvia que vivien al Barri del Carme de València de com anava pujant el nivell de l'aigua i els veïns i les veïnes anaven pujant al mateix ritme als pisos superiors. A mi de xiquet em sonava divertit. De la pantanada del 82 recorde que haviem anat a visitar amb la mare un amic de la família a Almussafes. El retorn a Paterna va ser èpic. Queien cortines d'aigua i apenes es veia res. Recorde el soroll de la pluja sobre el cotxe i el del netejaparabrisa que es menejava frenètic de manera infructuosa. Per tot el camí es veien cotxes aturats i nosaltres mateixos vam estar a punt de parar. Finalment s'estimàrem més no fer-ho, al costat del Túria com estàvem i arribàrem lenta i penosament a casa. Al dia següent el cotxe no va poder arrancar. "Menys mal que no paràrem", va dir ma mare. I ho recorde ara, i recorde també la por retrospectiva que aleshores vaig sentir, que anà augmentant a mesura que veia a la televisió com hipnotitzat les imatges de La Ribera inundada.

De les pluges del 2007 recorde l'aigua formant xicotetes cascades als esglaons de les escales d'Almudaina. I també, segur que com molts i moltes de vosaltres, la veu tremolosa de la reportera de Canal 9 diguent allò de "En estos moments acaba de caure el pont". Eixa és una de les imatges que guarde amb estima d'aquella televisió que es van carregar els manipuladors i els lladres.

 Enguany la pluja ha tornat a caure en octubre com si s'acabara el món. Res massa greu ha passat a casa nostra, les alertes han funcionat i se les hem pres seriosament, perquè estem acostumats. I la televisió valencia ha exercit de servei públic. Només podem que donar les gràcies a totes i a tots els que treballaren els dies de la pluja perquè res passara mentre els xiquets miraven per les finestres relliscar la pluja en un dia sense escola. "Aquesta pluja que ho banya tot / treu de ses coses s'olor del món", cantaven Antònia Font. Ara el món està una mica més net. Veurem el que tardem a embrutar-lo.