Falles i literatura infantil: una combinació prometedora

Aquest article va ser publicat originalment al Llibret de la Falla El Mocador, de Sagunt, de l'any 2018

Les falles són un tema excel.lent per a la literatura infantil i juvenil. Perquè les falles comencen a viure's de xiquet o xiqueta. De vegades pense que un dels fets que ens diferencien als que estimem les falles i als que no és la relació que tinguérem amb elles durant la infantesa. Les falles són una part important de l'educació sentimental de molts valencians i de moltes valencianes. En certa mesura, l'emoció que sentim en celebrar cada març la festa de les falles té a veure amb els ecos que ens porten de les nostres infanteses. Qui ha gaudit les falles de xiquet, les estimarà sempre, encara que de vegades no s'ho vulga reconéixer.

Per això és molt important l'aparició de textos com Empar, Fallera Major infantil, de Fani Grande amb dibuixos de Ramon Pla i propostes didàctiques incloses (Bromera, 2016), o Les falles, de Carles Cano, amb il.lustracions de Roser Calafell Serra (La Galera, 2015). O, fins i tot, en altre registre, La fallera calavera, d'Enric Aguilar i il.lustracions d'Esther Méndez (Sembra, 2015). Perquè parlen de les falles, perquè (especialment en el cas de les dos primeres, però d'alguna manera també en la tercera, amb la seua sornegueria gore), ho fan des de dins, amb una comprensió profunda de la vida fallera, i alhora defugint els tòpics. I a més, tot siga dit, amb un excel.lent valencià literari, molt entenidor per al públic al que van dirigides.

Crec que aquest és el camí. Sense dubte hi ha moltes raons per les quals crec que la socialització fallera és molt positiva per als xiquets: la falla és com una família extesa, una illa de sociabilitat tradicional encaixada en el cor de les nostres ciutats. Els xiquets juguen i es relacionen amb xiquets de totes les edats, i en diferents generacions. Corren a la plaça, la fan seua, i la gaudeixen com ho feien els nostres avantpassats. Però també té alguns problemetes, especialment pel que fa a la naturalització dels rols de génere.

Les comissions adultes ja fa anys que han començat a tindre presidentes. A les comissions infantils seria impensable que hi hagués una presidenta infantil, amb la qual cosa, encara que els càrrecs són simbòlics, es naturalitza que els presidents són xics. D'altra banda, l'exercici del càrrec de Fallera Major infantil pot tindre el risc de naturalitzar una bona quantitat de comportaments que converteixen a la dona en un element ornamental, privat de la paraula, jutjat exclusivament per la seua apariència física. I això per no parlar, especialment a la ciutat de València, de la conversió en xicotetes stars o celebrities  que pateixen les Falleres Majors de la ciutat i la seua cort d'honor, amb horaris draconians, amb pèrdua d'hores d'escolaritat, amb tot un aprenentatge de rols de dona que consisteixen a somriure, a controlar l'hieratisme del cos, a estar moníssimes, i a pujar i baixar d'escenaris, i a fer-ho a més durant hores i sense deixar d'estar radiants: espartana disciplina de donetes florero. Per supost, la trajectòria del president infantil acaba amb l'exercici faller.

Sé que és molt complicat modificar elements de la festa que són sentits com a tradicionals, i que això no és pot fer de hui per a demà. Però crec també que cal desplaçar aquestos elements, polir-los dels aspectes que l'evolució social ha convertit -o hauria d'haver convertit- en anacrònics. Una societat vertaderament igualitària comença des de la infantesa.

I és en eixe punt tan delicat on es pot situar la literatura infantil i juvenil. És a dir, pot contribuir a consolidar eixos rols, a naturalitzar-los, pot convertir-se simplement en un apèndix més del ritual, i se m'acudeixen alguns exemples que han caigut en les meues mans per motius diversos i que no vaig a esmentar. I això -és clar- no és un problema exclusiu ni de la literatura sobre falles ni de les falles. Hi ha prou amb recordar la estricta divisió per rols genèrics dels joguets, i determinats textos i sobre tot programes de televisió. La literatura infantil i juvenil podria convertir-se en un element perpetuador dels rols. Afortunadament, és molt més fàcil esmentar exemples que treballen en el sentit contrari:que trenquen estereotips, que escenifiquen -ficcionalitzant-la- la igualtat.

I els llibres sobre falles que hem assenyalat van també en aquest sentit. Destaquen valors com la solidaritat, com la igualtat, posen en valor i tornen molt atractiva per a qualsevol xiquet o xiqueta la sociabilitat fallera. I a més qualsevol falleret o fallereta es pot sentir identificat. Potser encara tenen massa importància les figures simbòliques, la fallera major i el president: protagonistes dels llibres com -ritualment- de l'exercici faller, encara que el valor del grup queda ben reflectit i valorat. I crec que eixe precisament seria un camí per transitar: llibres que conten històries protagonitzades pels fallers d'a peu. Perquè, al remat, la festa de les falles és una experiència de grup, com la plantà al tombe. I això -crec- és el més important que trobarà un falleret o fallereta: un grup de companys i companyes per fer festa junts, per divertir-se junts, per créixer junts, i en igualtat, un espai col.lectiu, una xicoteta societat d'iguals, vertebrada per valors com la solidaritat, com el treball col.laboratiu, en la que poder dir alegrement "nosaltres".