Els coolturetes

Aquest article aparegué publicat al llibret de la falla Plaça El.líptica, de Gandia, del 2018

Els coolturetes són una tribu urbana molt molt guai, militantment guai. De fet eixe és el seu objectiu en la vida, ser guais i, sobre tot, semblar-ho. I ser guai bàsicament per a ells és consumir coses guais: roba, productes culturals, tecnologia. El problema és que  la condició de guai és terriblement fugaç. Fluctua constantment. El que és guai hui pot ser super mainstream demà. I aleshores ser cooltureta és cansadíssim. Cal exercitar l'instint i sobretot reconèxer els coolhunters i els trendsetters adeqüats, que venen a ser com els gurús del guai. Ells diuen quan una cosa comença a ser guai i quan deixa de ser-ho.

Un(a) cooltureta menja coses guais, sushi, per exemple. O coses sense gluten, encara que no siga cel.liac(a). O és vegà. I ho diu al menys una vegada en cada conversa. Va a sopar a llocs específics, que poden també oscil.lar, depenent de si massa gent els coneix. Va a museus fonamentalment per penjar les fotos a Instagram. De fet, de vegades està pujant la foto i revisant periòdicament els "m'agrada" dins del mateix museu. En realitat, penja fotos de tot: també del sushi o del plat amb tofu. I també de llibres guais que es compra i que potser llig, encara que això de vegades no consta.

Un cooltureta no treballa, fa projectes, o, si treballa, ho fa en xarxa i amb treball col.laboratiu, que són maneres guais de dir que pateix la precarietat laboral però que no l'importa perquè pensa que el dinamisme és un valor, i també la mobilitat laboral, i que al remat es farà ric i famós, i amb molts followers a les xarxes socials perquè s'ho val.

Li agraden les películes de Kurosawa i la nouvelle vague, però també Verano azul. Li agrada molt el indie (Zahara, Lori Meyers i Miss Cafeina inclosos), però també Raphael o Camilo Sexto perquè els percep de manera guai, amb ironia. En realitat fa de la ironia una actitud vital. Tot pot esdevenir guai si se rep irònicament, especialment si és vintage, si és vell -però no massa-, o si ho sembla, i és consumit amb ironia. La ironia és una mena de classisme suau i constant, la posició vital que el fa sentir senyoret i llunyà dels gustos del poble, especialment del poble de la generació dels seus pares.

Un bon cooltureta va molt per Russafa, però li diu Ruzafa. Perquè un cooltureta parla castellà, i només castellà, barrejat això sí amb anglés. Una de cada cinc paraules més o menys la diu en anglés, des de muffin a rafting, a spinning, a mobbing. A cool. A indie. A trendy. Però la llengua vehicular és el castellà, perquè creu que és cosmopolita i que els ciutadans del món parlen anglés però entenen el castellà. Diu que no té cap bandera, però només ho diu per oposar-se als "nacionalistes perifèrics", és a dir, que no li parlen de reivindicacions nacionals que ells estan bé com estan, gaudint i lluint la cooltura dominant.

Un cooltureta és antifaller. I procura que quede clar en qualsevol ocasió. No permetrà que aparega en cap conversa la paraula "falles" sense fer un comentari despectiu. I si no, la traurà ell, o ella. Es queixarà de que sembla que sempre estem en falles, es burlarà dels tratges, i de les desfilades, i dels rituals, i de la música que sona en el casal. I es queixarà del soroll que fan a qualsevol hora. Perquè els que els molesta no és l'hora, sinó el so de la festa popular. I el que més els preocupa: que quede clar que no en participen.

El cooltureta fa postureo, i només postureo. És per al que pensa que serveix la cultura, per a construir semblant, per a semblar guai. L'important d'un llibre és que quede bé en la foto d'instagram llegint-lo. L'important de cada frase, de cada gest, és que construisca un personatge atractiu, intel.lectual, profund, i molt estètic. Sobre tot molt estètic. La profunditat com a marca en la superfície.

I sobre tot, el cooltureta parla molt de les xonis. Estigmatiza, assenyala. Ser xoni és la seua por absoluta. De fet, tot l'entramat cooltureta és un fatigos intent perquè no el prenguen per xoni, per marcar distàncies. Ser cooltureta és consumir de manera guai, de manera exclusiva Ser cooltureta és un demorat i minuciós exercici d'elitisme ritual, en cada gest, en cada pràctica, en cada element de la vida quotidiana. Ser cool és no ser xoni. És no semblar-ho. Alguns són la versió postmoderna del senyoret de tota la vida, del pijo clar i ras, del fatxa de bona família. Altres, potser els més tristos de tots, són simplement l'estilosa construcció del desclassament.

El terme "cooltureta" i aquesta imatge són de Moderna de Pueblo (modernadepueblo.com)