Maquiavelisme, misèria i poder a La Safor

Text per a la meua secció Va com Va de Ràdio Gandia per al 26 de novembre de 2019

Jo no crec que tots els polítics siguen iguals. Conec a molts i a moltes que estan en política per defensar les seues idees, per posar-les en pràctica si tenen ocasió i per treballar pel bé comú. El poder aleshores és un mitjà i no un fi en ell mateix. I a l'àmbit local això es fa especialment evident.

Per això em va semblar tan lamentable i tan trista la notícia del que va passar la setmana passada al plé de l'Ajuntament de Palma de Gandia. De fet és una notícia que va més enllà de la política i fa dubtar sobre la mateixa condició humana.

Que s'haja de tornar a triar alcalde o alcaldessa no per cap crisi política, no per cap escàndol ni per cap dimissió sinó per la mort tan injusta i tan prematura de l'alcaldessa anterior, i el tercer partit en número de regidors, el PSOE, aprofite per fer una maniobra i llevar-li l'alcaldia al partit més votat, al partit de la de l'enyorada Inma Escrivà, em sembla per dir-ho clar i ras, miserable.

No conec la nova alcaldessa, Trini Miñana, però he seguit amb estupor la notícia i vaig sentir unes declaracions seues a Ràdio Gandia que no em van agradar gens: pel que deien, però especialment pel seu to. Quina fredor. Quina manca de compassió transmetia. La mort de l'anterior alcaldessa -va arribar a dir- és un assumpte que queda tancat el passat dia 29 d'octubre (el mateix dia de la mort!) i ara cal pensar en el futur. El futur en el seu cas particular es veu que passava per pactar -per activa o per passiva- amb el Partit Popular per tal d'aconseguir el poder.

Prendre la mort dissortada d'un rival polític com una avinentesa més per bastir estratègies maquiavèliques queda bé en Joc de Trons. Resulta emocionant i entretingut de veure. Dur eixa mena de pràctiques a la vida real, utilitzant en el propi benefici desgràcies concretes de gent concreta i coneguda, em sembla directament inhumà.

El poder a qualsevol preu no paga la pena. No ha de pagar la pena. De fet jo crec que no val res: el gaudi d'exercir-lo no compensa ni l'erosió moral ni el descrèdit ocasionat pels mitjans pels que s'ha obtingut. I quan un o una ha mostrat de manera tan clara motivacions, estil i valors, això ja té mala marxa enrere.

(La foto de Trini Miñana, per cert, l'he treta d'aquesta bona notícia de hui: https://www.eldiario.es/cv/PSPV-Palma-Gandia-irrevocable-insostenible_0_967653463.html)